Anem per feina, un nou país amb instruments per sortir de la crisi
El proper 14 de febrer bona part de la patronal catalana, impulsada per Foment del Treball Nacional, s’havia sumat a la convocatòria empresarial anomenada Anem per Feina que estava anunciada 'com exercici de responsabilitat per reconèixer l’aportació de la iniciativa privada al progrés i benestar assolit al llarg de les darreres dècades i per fer una oferta d’entesa entre els diferents actors socials a favor del futur del país'. Tot i la seva aparent voluntat de no interferir políticament, sembla força evident que tot acte de caràcter col·lectiu amb voluntat d'expressar un sentiment, una demanda o una preocupació compartides té, per definició, un caràcter i una intencionalitat política – especialment en moments com els actuals -.
Els empresaris del nostre país tenen moltes raons per a reivindicar un major protagonisme i atenció polítiques. Davant de la duríssima situació de crisi en la que ens trobem, sembla molt adequat reivindicar el necessari rol de la iniciativa empresarial privada per tal de reactivar l'economia, generar nova ocupació, etc. i demanar una major col·laboració per part de les administracions públiques. És precisament per a demanar un gir radical en les polítiques del govern espanyol que la patronal catalana ha estat capaç de generar consensos més amplis: com la necessitat de millora de l'accés al finançament – especialment per part de les petites i mitjanes empreses - o la finalització del corredor ferroviari mediterrani, per citar només dos exemples.
Malauradament, no haver estat capaç de concretar l’objectiu de la convocatòria suscità altres possibles motivacions: aquestes foren precisament les que generaren certa incomoditat a bona part de la patronal catalana que a hores d’ara ja s’ha desmarcat de la convocatòria. Alguna d’aquestes motivacions apuntava a la idea que, davant de la duríssima situació de crisi en la que ens trobem, potser no estem prou centrats en l'objectiu que hauria de ser avui prioritari: la recuperació econòmica. Implícitament, doncs, s'estaria dient que el debat en el qual s'està centrant bona part de la vida política catalana - el dret a decidir el nostre propi futur - té un cost d'oportunitat massa elevat.
Si no volem errar en el diagnòstic, a l’hora de valorar els costos d’oportunitat de les nostres accions i estratègies potser val la pena que ho fem de forma integral. Exercir el nostre dret a decidir i ser independents no ens canviarà l’escenari econòmic però ens dotarà de nous instruments per a fer-hi front i la possibilitat de poder canviar d’una vegada per totes l’ordre de prioritats. Quina confiança pot tenir el nostre petit empresari en millorar l’accés de crèdit en el marc de l’actual sistema bancari espanyol? Quina confiança pot tenir la nostra patronal en que els representants polítics espanyols defensaran la construcció del corredor mediterrani com a prioritat davant les futures retallades (també) dels pressupostos europeus?
Pels nostres empresaris continuar essent espanyols també té un cost d’oportunitat. Un cost cada vegada és més alt i inassumible. I és clar que cal que ‘Anem per Feina’, sobretot construint un nou país que ens ajudi a sortir de forma molt més ràpida de l'actual crisi econòmica.
Albert Castellanos
Secretari Nacional de Política Econòmica i Treball
Els empresaris del nostre país tenen moltes raons per a reivindicar un major protagonisme i atenció polítiques. Davant de la duríssima situació de crisi en la que ens trobem, sembla molt adequat reivindicar el necessari rol de la iniciativa empresarial privada per tal de reactivar l'economia, generar nova ocupació, etc. i demanar una major col·laboració per part de les administracions públiques. És precisament per a demanar un gir radical en les polítiques del govern espanyol que la patronal catalana ha estat capaç de generar consensos més amplis: com la necessitat de millora de l'accés al finançament – especialment per part de les petites i mitjanes empreses - o la finalització del corredor ferroviari mediterrani, per citar només dos exemples.
Malauradament, no haver estat capaç de concretar l’objectiu de la convocatòria suscità altres possibles motivacions: aquestes foren precisament les que generaren certa incomoditat a bona part de la patronal catalana que a hores d’ara ja s’ha desmarcat de la convocatòria. Alguna d’aquestes motivacions apuntava a la idea que, davant de la duríssima situació de crisi en la que ens trobem, potser no estem prou centrats en l'objectiu que hauria de ser avui prioritari: la recuperació econòmica. Implícitament, doncs, s'estaria dient que el debat en el qual s'està centrant bona part de la vida política catalana - el dret a decidir el nostre propi futur - té un cost d'oportunitat massa elevat.
Si no volem errar en el diagnòstic, a l’hora de valorar els costos d’oportunitat de les nostres accions i estratègies potser val la pena que ho fem de forma integral. Exercir el nostre dret a decidir i ser independents no ens canviarà l’escenari econòmic però ens dotarà de nous instruments per a fer-hi front i la possibilitat de poder canviar d’una vegada per totes l’ordre de prioritats. Quina confiança pot tenir el nostre petit empresari en millorar l’accés de crèdit en el marc de l’actual sistema bancari espanyol? Quina confiança pot tenir la nostra patronal en que els representants polítics espanyols defensaran la construcció del corredor mediterrani com a prioritat davant les futures retallades (també) dels pressupostos europeus?
Pels nostres empresaris continuar essent espanyols també té un cost d’oportunitat. Un cost cada vegada és més alt i inassumible. I és clar que cal que ‘Anem per Feina’, sobretot construint un nou país que ens ajudi a sortir de forma molt més ràpida de l'actual crisi econòmica.
Albert Castellanos
Secretari Nacional de Política Econòmica i Treball