L'aposta per l'economia de la identitat
Ara fa 20 anys, concretament l’1 de gener de 1993, la República Txeca va assolir la seva independència i es va desvincular de l’antic estat txecoslovac.
Catalunya i aquesta república centreeuropea tenen algunes similituds: un nombre de població no gaire diferent; una cultura i una llengua molt potents, que al llarg de la història ha propiciat una producció intel·lectual intensa, de molta qualitat i amb notable repercussió mundial; una vinculació intermitent i forçada al llarg de la història a d’altres realitats nacionals; un extens patrimoni històric i natural que és el fonament essencial de la seva atractivitat turística; i una capital potent i majestuosa que és una de les principals destinacions turístiques mundials.
En aquell moment, el seu procés d’independència va ser viscut a tot el món amb gran esperança, il·lusió, respecte i interès. Tan va ser així, que a conseqüència d’aquell fet i a d’altres factors comuns als antics territoris sota influència soviètica, hi va haver un abans i un després en la indústria turística de Praga. Aquest esdeveniment polític va donar un impuls espectacular a la vella capital europea, i lluny de suposar un fre a l’interès dels turistes per visitar-la, la ciutat va augmentar considerablement la seva notorietat com a destinació turística de primer nivell.
Així, entre els anys 1989 i 2008, el nombre de turistes anuals de Praga va passar d’1,3 a 4 milions; el nombre de llits entre 1990 i 2000 es va més que triplicar; i el nombre de persones ocupades als establiments turístics de la capital txeca es va multiplicar per quatre entre els anys 1991 i 2007.
Com es pot veure en el cas de la capital txeca, aquell procés - a més d’algunes inevitables incerteses - va portar múltiples oportunitats. En alguns casos previstes, però en d’altres difícils d’imaginar.
Avui en dia, el nostre país ha iniciat un camí que de ben segur estarà farcit d’obstacles. Però de l’experiència txeca en el cas del turisme, podem extreure la convicció de que les oportunitats que ens poden sorgir són palpables i innegables, encara que d’entrada ens costin de veure.
Ara fa gairebé deu anys, el conseller de turisme de l’època, en Josep Huguet, va iniciar un nou rumb en la política institucional catalana d’aquest sector, que es va fonamentar en el concepte de “l’economia de la identitat”. En aquell moment va representar avançar-se una mica als temps.
I és que aquell fet tenia un clar fonament: la tendència cada cop més creixent dels moviments turístics a cercar experiències, singularitats i identitats diferents a les d’origen. A satisfer la curiositat per realitats culturals noves o poc conegudes, al mateix temps que es gaudeix del lleure.
Tot i la recessió mundial, els fluxos turístics són actualment una de les poques oportunitats que tenim per equilibrar la nostra economia. I la cada cop més imminent independència del nostre país hi pot jugar a favor.
Ben trobada la visió de futur que van tenir els responsables polítics del moment.
Bernat Valls
President de la comissió sectorial de Comerç, Turisme i Consum
Esquerra Republicana
Catalunya i aquesta república centreeuropea tenen algunes similituds: un nombre de població no gaire diferent; una cultura i una llengua molt potents, que al llarg de la història ha propiciat una producció intel·lectual intensa, de molta qualitat i amb notable repercussió mundial; una vinculació intermitent i forçada al llarg de la història a d’altres realitats nacionals; un extens patrimoni històric i natural que és el fonament essencial de la seva atractivitat turística; i una capital potent i majestuosa que és una de les principals destinacions turístiques mundials.
En aquell moment, el seu procés d’independència va ser viscut a tot el món amb gran esperança, il·lusió, respecte i interès. Tan va ser així, que a conseqüència d’aquell fet i a d’altres factors comuns als antics territoris sota influència soviètica, hi va haver un abans i un després en la indústria turística de Praga. Aquest esdeveniment polític va donar un impuls espectacular a la vella capital europea, i lluny de suposar un fre a l’interès dels turistes per visitar-la, la ciutat va augmentar considerablement la seva notorietat com a destinació turística de primer nivell.
Així, entre els anys 1989 i 2008, el nombre de turistes anuals de Praga va passar d’1,3 a 4 milions; el nombre de llits entre 1990 i 2000 es va més que triplicar; i el nombre de persones ocupades als establiments turístics de la capital txeca es va multiplicar per quatre entre els anys 1991 i 2007.
Com es pot veure en el cas de la capital txeca, aquell procés - a més d’algunes inevitables incerteses - va portar múltiples oportunitats. En alguns casos previstes, però en d’altres difícils d’imaginar.
Avui en dia, el nostre país ha iniciat un camí que de ben segur estarà farcit d’obstacles. Però de l’experiència txeca en el cas del turisme, podem extreure la convicció de que les oportunitats que ens poden sorgir són palpables i innegables, encara que d’entrada ens costin de veure.
Ara fa gairebé deu anys, el conseller de turisme de l’època, en Josep Huguet, va iniciar un nou rumb en la política institucional catalana d’aquest sector, que es va fonamentar en el concepte de “l’economia de la identitat”. En aquell moment va representar avançar-se una mica als temps.
I és que aquell fet tenia un clar fonament: la tendència cada cop més creixent dels moviments turístics a cercar experiències, singularitats i identitats diferents a les d’origen. A satisfer la curiositat per realitats culturals noves o poc conegudes, al mateix temps que es gaudeix del lleure.
Tot i la recessió mundial, els fluxos turístics són actualment una de les poques oportunitats que tenim per equilibrar la nostra economia. I la cada cop més imminent independència del nostre país hi pot jugar a favor.
Ben trobada la visió de futur que van tenir els responsables polítics del moment.
Bernat Valls
President de la comissió sectorial de Comerç, Turisme i Consum
Esquerra Republicana