Treball Autònoms i Economia Social
Propostes d'ERC en matèria d'ocupació juvenil
L’atur juvenil s’ha convertit en una de les xacres més importants de l’actualitat. Per bé que l’atur en general ho és, amb independència del col·lectiu al qual afecta, el juvenil té l’afegit de ser un atur que dificulta i endarrereix l’arribada al mercat de treball dels que precisament són la llavor de la nostra recuperació econòmica futura.
Les continuades reformes laborals i en matèria de contractes de formació no han pogut aturar aquesta problemàtica. De fet, la contractació específicament plantejada a la normativa per integrar els joves en el seu aterratge al mercat de treball són els contractes de formació o aprenentatge i els de pràctiques. Contractes que no superen mai la barrera de l’ 1% en el seu ús entre el total de contractacions –mostra evident del seu fracàs-, però alhora, que just al mes en que el Govern ha presentat el seu pla de xoc d’ “Empleo Joven”, ha resultat un mes en que aquets contractes, s’han reduït.
La problemàtica d’aterratge dels joves al mercat de treball, doncs, és bàsicament una qüestió estructural del nostre mercat de treball, i de la percepció de les empreses de no tenir instruments a l’abast per a fer-la possible. No és un problema només de desajust entre oferta-demanda d’ocupació, sinó de com s’instrumenta l’encaix raonable entre les dues.
Més enllà doncs de la reforma dels contractes formatius, que passaria per un model d’aterratge tutelat i vetllat des dels serveis públics, amb contractació tendent a l’estabilitat, però alhora, amb costos reduïts a les empreses, es varen confegir un conjunt de propostes per revisar les presentades pel Govern al Projecte de Llei de recolzament a l’emprenedor i estímul del creixement i creació d’ocupació juvenil. Algunes de les mesures que inclou el pla del Govern no només van en la mateixa línia que ens ha portat a l’escenari a l’actual, sinó que resulten ser un contrasentit, com per exemple de que l’emprenedor que creï ocupació perdi la bonificació inicial.
El problema de fons rau en què s’intenta contraposar atur i precarietat, com si la formula de precaritzar contractació hagués de ser un instrument necessari per generar ocupació automàtica. És en aquest sentit que es pot fer una crítica més contundent a la proposta del Govern en el sentit de que és compatible la contractació menys precària a canvi de fomentar l’ocupació i l’autoocupació juvenil. En el sentit de que no cal torpedinar permanentment drets, en aquest cas als joves, en pro de la construcció d’un model econòmic en el que la retallada de drets el faci sostenible.
Propostes com allargar la contractació en pràctiques, establir nous contractes eventuals de curta durada per a joves, o permetre els contractes de formació a ETT són mesures que fan molt precari el treball pels qui ho pateixin. De fet, s’ha demostrat que la contractació temporal juvenil té dos problemes essencials: no s’utilitza per part de les empreses, i provoca una rotació excessiva quan s’utilitza. I alhora, quan creuem dades de precarietat laboral juvenil topem amb indicadors de sinistralitat laboral més alta que en altres franges d’edat.
La proposta d’ ERC va és una contraproposta que intenta conjugar en certa mesura aquests principis. S’aposta per millorar els incentius i bonificacions, i en contractació per l’establiment d’un nou contracte indefinit, estable, de transició, amb indemnització reduïda. És millor una estabilitat amb barreres de sortida moderades que no pas una contractació precària permanent que estigmatitza encara més aquest col·lectiu.
En aquest sentit, es proposa permetre la bonificació a persones emprenedores de fins a 30 anys, tot i contractar persones a càrrec seu o utilitzar figures societàries per desenvolupar la seva activitat, així com també s’amplia la compatibilitat entre prestació d’atur i treball en el que hem anomenat “salari emprenedor”. Aquest permetria percebre l’atur durant el primer any d’activitat com a autònom. Per altra banda s’amplia la possibilitat de capitalitzar l’atur fins al 100%, com succeïa antigament, i que les despeses instrumentals (assessorament, estudis, etc) hi puguin ser computades. En aquests casos, es millora substancialment també pels casos en que s’utilitzin cooperatives per iniciar l’activitat (o s’afegeixin a una d’existent), en tant que com s’ha demostrat, el moviment cooperatiu està resistint millor la crisi.
Per altra banda, pel que fa a contractació, es proposa la creació d’un contracte indefinit i bonificat, amb indemnitzacions ponderades, que té per objectiu la inserció professional i estable de joves al mercat de treball quan no hagin gaudit d’experiència anteriorment, i que hem anomenat contracte de “Transició Juvenil”, tot suprimint el contracte temporal, i per tant, precari, que proposa el Govern en el seu Projecte de Llei. Aquest contracte obligaria a fer un seguiment tutelat de la inserció professional i millora competencial del jove contractat per part dels serveis públics d’ocupació. Per altra banda, es proposa la supressió de l’habilitació de les ETT per realitzar contractes de formació, que resulta ser un veritable contrasentit a l’esperit de la inserció juvenil amb contractes formatius.
Josep Ginesta
President de la comissió sectorial de Treball, Autònoms i Economia Social
Les continuades reformes laborals i en matèria de contractes de formació no han pogut aturar aquesta problemàtica. De fet, la contractació específicament plantejada a la normativa per integrar els joves en el seu aterratge al mercat de treball són els contractes de formació o aprenentatge i els de pràctiques. Contractes que no superen mai la barrera de l’ 1% en el seu ús entre el total de contractacions –mostra evident del seu fracàs-, però alhora, que just al mes en que el Govern ha presentat el seu pla de xoc d’ “Empleo Joven”, ha resultat un mes en que aquets contractes, s’han reduït.
La problemàtica d’aterratge dels joves al mercat de treball, doncs, és bàsicament una qüestió estructural del nostre mercat de treball, i de la percepció de les empreses de no tenir instruments a l’abast per a fer-la possible. No és un problema només de desajust entre oferta-demanda d’ocupació, sinó de com s’instrumenta l’encaix raonable entre les dues.
Més enllà doncs de la reforma dels contractes formatius, que passaria per un model d’aterratge tutelat i vetllat des dels serveis públics, amb contractació tendent a l’estabilitat, però alhora, amb costos reduïts a les empreses, es varen confegir un conjunt de propostes per revisar les presentades pel Govern al Projecte de Llei de recolzament a l’emprenedor i estímul del creixement i creació d’ocupació juvenil. Algunes de les mesures que inclou el pla del Govern no només van en la mateixa línia que ens ha portat a l’escenari a l’actual, sinó que resulten ser un contrasentit, com per exemple de que l’emprenedor que creï ocupació perdi la bonificació inicial.
El problema de fons rau en què s’intenta contraposar atur i precarietat, com si la formula de precaritzar contractació hagués de ser un instrument necessari per generar ocupació automàtica. És en aquest sentit que es pot fer una crítica més contundent a la proposta del Govern en el sentit de que és compatible la contractació menys precària a canvi de fomentar l’ocupació i l’autoocupació juvenil. En el sentit de que no cal torpedinar permanentment drets, en aquest cas als joves, en pro de la construcció d’un model econòmic en el que la retallada de drets el faci sostenible.
Propostes com allargar la contractació en pràctiques, establir nous contractes eventuals de curta durada per a joves, o permetre els contractes de formació a ETT són mesures que fan molt precari el treball pels qui ho pateixin. De fet, s’ha demostrat que la contractació temporal juvenil té dos problemes essencials: no s’utilitza per part de les empreses, i provoca una rotació excessiva quan s’utilitza. I alhora, quan creuem dades de precarietat laboral juvenil topem amb indicadors de sinistralitat laboral més alta que en altres franges d’edat.
La proposta d’ ERC va és una contraproposta que intenta conjugar en certa mesura aquests principis. S’aposta per millorar els incentius i bonificacions, i en contractació per l’establiment d’un nou contracte indefinit, estable, de transició, amb indemnització reduïda. És millor una estabilitat amb barreres de sortida moderades que no pas una contractació precària permanent que estigmatitza encara més aquest col·lectiu.
En aquest sentit, es proposa permetre la bonificació a persones emprenedores de fins a 30 anys, tot i contractar persones a càrrec seu o utilitzar figures societàries per desenvolupar la seva activitat, així com també s’amplia la compatibilitat entre prestació d’atur i treball en el que hem anomenat “salari emprenedor”. Aquest permetria percebre l’atur durant el primer any d’activitat com a autònom. Per altra banda s’amplia la possibilitat de capitalitzar l’atur fins al 100%, com succeïa antigament, i que les despeses instrumentals (assessorament, estudis, etc) hi puguin ser computades. En aquests casos, es millora substancialment també pels casos en que s’utilitzin cooperatives per iniciar l’activitat (o s’afegeixin a una d’existent), en tant que com s’ha demostrat, el moviment cooperatiu està resistint millor la crisi.
Per altra banda, pel que fa a contractació, es proposa la creació d’un contracte indefinit i bonificat, amb indemnitzacions ponderades, que té per objectiu la inserció professional i estable de joves al mercat de treball quan no hagin gaudit d’experiència anteriorment, i que hem anomenat contracte de “Transició Juvenil”, tot suprimint el contracte temporal, i per tant, precari, que proposa el Govern en el seu Projecte de Llei. Aquest contracte obligaria a fer un seguiment tutelat de la inserció professional i millora competencial del jove contractat per part dels serveis públics d’ocupació. Per altra banda, es proposa la supressió de l’habilitació de les ETT per realitzar contractes de formació, que resulta ser un veritable contrasentit a l’esperit de la inserció juvenil amb contractes formatius.
Josep Ginesta
President de la comissió sectorial de Treball, Autònoms i Economia Social