Política Econòmica

Els monologuistes econòmics volen diàleg

Luis Maria Linde de Castro, governador del Banc d'Espanya, planteja que la patronal puga saltar-s'hi els convenis sectorials i pagar sous per sota del salari mínim interprofessional. Convé recordar que el salari mínim mensual espanyol són 645,30 €; que dividit entre 176 hores de jornada laboral que, aproximàdament, té un mes, fa un total de 3,66647727 € per hora de treball. A Luismari tres euros i mig li sembla massa "oneroso" per al patró; és precís abaratar el poder disposar al capritx del patró una hora de força de treball d'altre esser humà que s'hi veu en la necessitat de vendre hores de la seua vida.

Què cobra el governador del Banc d'Espanya Luis Maria Linde? En el que va de semestre mentre qualsevol que cobrara "l'excessiu" salari mínim interprofessional hagués cobrat 3.872 €, l'abans esmentat Luismari ha rebut 81.320 €, és a dir, 77.448 € més, o el que és el mateix, com 21 treballadors que perceben el SMI.

Linde, tanmateix, aconsella "avançar l'entrada en vigor del retard de l'edat de jubilació i l'allargament del període de càlcul de la base reguladora" (el nombre d'anys que prenen per al càlcul de la pensió), aprovats a la darrera reforma de les pensions. Es parla de l'anomenat "coeficient d'equitat intergeneracional de les noves pensions" o siga, vincular l'import de la pensió inicial dels futurs pensionistes a l'esperança de vida. Quant major siga l'esperança de vida, menors seran les pensions.

El seu "colega" Alfredo Saenz Abad, un altre banquer, primer comdemnat i posteriorment indultat per Rodriguez Zapatero, un "socialista obrero espanyol", es jubila de vicepresident segon del Banc de Santander enportant-se 88,1 milions d'€. L'esperança de vida de l'Alfredo deixa en període d'adolescència els 969 anys de Matusalén.

Mentre que a la més "tocada" per la deessa fortuna, Ana Mato, ministra de la retallada sanitat, li continuen apareguent de sobte, com qui no vol la cosa, jaguars al garatge de sa casa i és obsequiada amb viatges, confettis, pallassos i llums de colors sense que pogués fer res per a remediar-ho. Una petita mostra de la pandèmia d'inmorals que ocupen càrrecs públics en benefici privat.

Mentre tots els dies es destapen nous casos de corrupció, autoanomenats experts de tot tipus de pelatge parlen de la necessitat urgent d'un diàleg social entre els partits i els agents socials. Quin tipus de diàleg es pot iniciar amb individus que guanyen 21 vegades el que guanyes tu, et diuen que cobres massa i és per això que no es genera ocupació, per la qual cosa et van a baixar el sou? És possible cap diàleg amb canalles que volen que subsistim amb menys de 640 €? I que més!


Josep Lluís Pujades
Secretari de Moviments Socials d'Esquerra Republicana del País Valencià