Oh Europa!
Durant aquestes últimes setmanes s’ha reactivat el debat sobre la pertinença a la Unió Europea (UE). Els experts en dret internacional afirmen que els Tractats no diuen absolutament res sobre els efectes de la independència d'un territori que ja forma part de la UE pel que fa a la seva continuïtat a la UE. El que ens diu l’experiència és que en altres situacions no previstes la UE ha adoptat solucions pragmàtiques i basades en la negociació i l'acord polític, on és esperable que també hi pesi - i molt - la lògica econòmica.
Des d’aquest punt de vista sembla molt poc probable que puguem deixar de ser europeus: de fet, no costa pas gaire trobar indicadors que així ens ho assenyalen. Fins el mes de juny aquest any s’han materialitzat inversions europees per valor de 1.350,1 milions d’euros, gairebé 3 de cada 4 euros del total de la inversió estrangera que s’ha fet a Catalunya. Cada mes venem mercaderies per un valor aproximat d’uns 3.000 milions d’euros al conjunt de la UE-28 i en comprem per una quantia molt similar. I és que un 60 per cent de tots els nostres fluxes comercials passen per Europa. Només durant aquest mes d’agost, els hotels catalans han acollit més de 6 milions de pernoctacions de turistes europeus, tres quartes parts del total. El dinamisme de la nostra economia i la nostra tradició comercial, afavorida per la lliure circulació de béns, persones i capitals, en tenen molta més responsabilitat que no pas cap voluntat política.
No únicament ja fa temps que som un territori plenament integrat en el mercat interior europeu, sinó que la incorporació de Catalunya com a nou estat de la UE molt probablement suposaria un nou aportador net als pressupostos comunitaris. No podem assegurar del cert quin estatus polític tindrà la nova República Catalana a Europa, de la mateixa manera que tampoc podem assegurar cap a on evolucionarà la integració política i econòmica de la UE. El que si que sembla clar és que el mateix dia que decidim ser independents, econòmicament continuarem essent tant o més europeus que ara. I em sembla que a tots ens interessarà, a Catalunya i a Europa, que tingui una traducció política.
Albert Castellanos
Secretari Nacional de Política Econòmica i Treball
Des d’aquest punt de vista sembla molt poc probable que puguem deixar de ser europeus: de fet, no costa pas gaire trobar indicadors que així ens ho assenyalen. Fins el mes de juny aquest any s’han materialitzat inversions europees per valor de 1.350,1 milions d’euros, gairebé 3 de cada 4 euros del total de la inversió estrangera que s’ha fet a Catalunya. Cada mes venem mercaderies per un valor aproximat d’uns 3.000 milions d’euros al conjunt de la UE-28 i en comprem per una quantia molt similar. I és que un 60 per cent de tots els nostres fluxes comercials passen per Europa. Només durant aquest mes d’agost, els hotels catalans han acollit més de 6 milions de pernoctacions de turistes europeus, tres quartes parts del total. El dinamisme de la nostra economia i la nostra tradició comercial, afavorida per la lliure circulació de béns, persones i capitals, en tenen molta més responsabilitat que no pas cap voluntat política.
No únicament ja fa temps que som un territori plenament integrat en el mercat interior europeu, sinó que la incorporació de Catalunya com a nou estat de la UE molt probablement suposaria un nou aportador net als pressupostos comunitaris. No podem assegurar del cert quin estatus polític tindrà la nova República Catalana a Europa, de la mateixa manera que tampoc podem assegurar cap a on evolucionarà la integració política i econòmica de la UE. El que si que sembla clar és que el mateix dia que decidim ser independents, econòmicament continuarem essent tant o més europeus que ara. I em sembla que a tots ens interessarà, a Catalunya i a Europa, que tingui una traducció política.
Albert Castellanos
Secretari Nacional de Política Econòmica i Treball