Societat digital

La independència, una oportunitat per al sector TIC català

Que la independència de Catalunya sigui una oportunitat d’or per al sector TIC del país és un fet que ja no qüestiona ningú, ni tant sols els que estan en contra de l’objectiu polític. Segons els càlculs més acurats que s’han fet s’haurien d’invertir uns 500 milions d’euros en l’estructura TIC del nou estat català: des de la creació de la seguretat social, fins la seguretat o el control de fronteres, passant pel DNI català. Només aquest fet ja situaria a Catalunya en el rànquing de països europeus que més inverteixen en aquest sector, crearíem un sector propi tecnològic dins les TIC i com que per cada euro invertit hi ha un retorn de 1,63 euros en el PIB el benefici per la societat seria immediat.

Però quines serien les primeres lleis a fer un cop independents? Hi ha un gran consens en la societat catalana que el primer que s’ha de fer és garantir la seguretat jurídica d’inversions fetes al país i per tant renovar concessions automàticament (amb possibles condicions addicionals) fins tenir un model propi al cap d’uns mesos o pocs anys. Les dues lleis que s’haurien de fer en l’àmbit TIC serien una Llei de Telecomunicacions on hi hagués la creació d’un regulador (les competències de les qual s’haurien d’acordar amb altres sectors) tal com fan la resta de països del nostre entorn. La segona llei seria la de l’espectre radioelèctric, redefinint freqüències i serveis. Per exemple es podrien reduir freqüències per a la multitud de canals TDT i dedicar-les per a solucions en mobilitat.

Recurrentment surt el debat sobre la separació de la xarxa de telecomunicacions i els serveis que les companyies ofereixen a l’usuari final i si aquesta xarxa podria ser pública o continuaria sent privada. El que queda clar és que si continuem formant part de la UE (i aquesta sembla ser la voluntat majoritària dels catalans) tot seguirà com fins ara, per tant debat tancat fins a properes notícies. El que queda clar és que per fi podrem tenir una actitud més proactiva per evitar l’escletxa digital i garantir que els serveis avançats arribin arreu del país, garantint un servei universal efectiu i de qualitat.

En algun cas els més escèptics amb el procés plantegen dubtes sobre la continuïtat del servei davant d’una actitud agressiva per part de l’estat espanyol, però les empreses han deixat clar sobradament que ells tenen contractes signats amb els ciutadans, les empreses o les administracions públiques catalanes i que seguiran donant aquest servei perquè al final el que volen és tenir clients. Per tant sembla que, com a mínim en el nostre sector, la independència només portaria elements positius al dia a dia de les més de 11.000 empreses TIC que tenim al país.

El que sí que queda clar és que un cop independents tindrem un codi telefònic internacional propi, diferent al +34 actual, com qualsevol país normal del món.


Carles Julbe
Secretari de la comissió sectorial de Societat de la Informació