Política Econòmica

Un #NouPaís emprenedor

La crisi econòmica iniciada l’any 2008 i, sobretot, les polítiques d’austerititat aplicades sobre els pressupostos públics a partir del 2010 han fet reviure el debat sobre quin és el rol que ha de tenir el sector públic a l’economia. Així com la reducció dels volums de dèficit i deute públic semblaven una de les condicions més importants a l’hora d’afavorir la recuperació, al cap de pocs anys institucions com el mateix Fons Monetari Internacional no ha tingut més remei que reconèixer l’evidència empírica: Els ajustos basats únicament en reducció de la despesa pública tenen efectes negatius sobre el creixement de les economies en les que s'aplica, especialment si aquestes es troben en una situació de fortes restriccions al crèdit - com la nostra -. Qui tingui curiositat pot consultar un dels seus informes (http://www.imf.org/external/pubs/ft/wp/2013/wp13238.pdf) en aquest sentit, en els que conclou que són necessàries polítiques de consolidació mixtes - basades tant en increments selectius de la pressió fiscal (per exemple, reduint els incentius al frau fiscal) com en reduccions de despesa -. D'altra banda, s'aconsella adoptar mesures per evitar 'la fatiga de l'ajustament' i protegir el paper de la inversió pública com a un dels motors del creixement i de la recuperació econòmica.

Després d’uns anys d’ortodòxia neoliberal malentesa, doncs, es comença a admetre que el sector públic pot ser un dels motors de recuperació de la nostra economia. El mercat pot ser de vegades molt eficient però… i si resulta que l’èxit (o l’aparició mateixa!) de moltes de les empreses privades més exitoses del moment com Google o Apple no haguessin estat viables sense la inversió incial per part del sector públic? I si resulta que el sector públic té un rol força més important del que se’ns ha estat explicant en els últims anys per tal de promoure i definir el nostre desenvolupament futur? Aquesta és la provocativa pregunta que fa l’economista Mariana Mazzucato en el seu últim llibre “The Entrepreneurial State” (L’Estat Emprenedor). Una pregunta que pensem que és prou important i suggerent a les portes de poder construir un nou país en la mesura que en suggereix una altra de tant o més importants: quines són les polítiques públiques més encertades per afavorir la recuperació econòmica?

És precisament per intentar començar a respondre aquesta pregunta que el proper dissabte 15 de març hem organitzat la jornada “Un #Noupaís emprenedor. Polítiques públiques motor d’una nova economia”. Tal i com podeu veure al programa (http://www.esquerra.cat/pagines/dialegs/20140315-targeto.jpg) ens hem rodejat d’experts i emprenedors reputats per a que ens ajudin a fer aflorar quins creuen que són aquells elements de més valor que cal que tinguem en compte a l’hora de definir el rol del sector públic com a promotor de nova activitat econòmica. En definitiva, per a fer un dels exercicis més il·lusionants que es pot fer en política: imaginar-nos el nou país que volem!


Albert Castellanos
Secretari Nacional de Política Econòmica