Llegeixo el llibre ‘L’economia del bé comú’, del professor de la Univ. de Viena Christian Felber. L’autor manté que hi ha una greu contradicció de valors entre la societat i l’economia: mentre la societat valora la honestedat, la confiança o la cooperació, l’economia fomenta els valors contraris. Per tal de resoldre aquesta contradicció, necessitem començar a substituir els criteris basats en el valor de canvi (els diners) per altres criteris basats en valors d’utilitat social, com a mesura de l’èxit de les empreses i de les societats. Cal mesurar elements diferents del PIB (en macroeconomia) o del benefici financer (en microeconomia). Aquets indicadors son purament monetaris: mesuren els mitjans però no els objectius. El PIB d’un estat no ens diu res de si un país està en guerra o no, si és una dictadura o una democràcia, si el repartiment de la riquesa és just o no, si les persones viuen estressades o si gaudeixen de prou temps lliure, si hi ha igualtat entre homes i dones o si la por o la confiança regnen dins la societat. El PIB no és capaç de mesurar les coses que ens importen de debò.

Al petit regne de Bhuthan es va crear, el 1972, l’Índex de Felicitat Interna Bruta. Tot i tenir una economia feble, segons els criteris estàndard (PIB), al govern de Bhuthan el preocupa més la cultura, la sostenibilitat ambiental, la responsabilitat de govern, la salut mitjana o la manca de discriminació social dels seus habitants.

Diu Felber que fa dos-cents cinquanta anys la ciència econòmica es va separar de la filosofia moral. Aquesta és una de les causes de la crisi estructural del sistema capitalista tal com el coneixem. Reunificar economia i ètica potser sigui la única via possible per a construir una societat i un estat més humà.

Ara som a temps de decidir si volem seguir el paradigma del Lazarillo de Tormes que defineix l’economia de l’estat Español o si preferim inspirar-nos en altres models.


Lluís Segura
Secretari de Política Econòmica
Esquerra Republicana - Mallorca