Empresa

El model energètic de la Catalunya independent

El passat dijous 20 de març, dintre del cicle de sopars que organitzem des de la Sectorial d’Empresa, Indústria i Serveis, i que anomenem “Sopars productius de la SNEIS”, vàrem convidar al Sr. Sergio Ugarte, enginyer, PhD per la Northeastern University de Boston i expert en polítiques energètiques i al Sr. Joan Vila, empresari, enginyer i ponent de la Comissió d'Energia de PIMEC.

El cost de l’energia és un element clau en la competitivitat de les nostres empreses, hi ha sectors industrials que depenen fortament d’aquest preu. Aquest cost depèn d’un marc regulador espanyol que provoca que tinguem l’electricitat més cara d’Europa i un dèficit acumulat de 30.000€ que no se sap ben bé qui el pagarà ni com. Podríem avaluar aquest altra espoli, l’energètic, ens uns 1.080 M€ anuals, aquest és el diferencial entre el que ens costa generar l’energia i el que hem de pagar-la per fet de pertànyer a l’Estat Espanyol.

Aquest autèntic espoli té com a fi salvaguardar els interessos de l’oligopoli de les empreses energètiques espanyoles, situació que perdura ja que Catalunya pertany a l’illa energètica Iberia, on està Espanya i Portugal. L’illa dóna beneficis a l’oligopoli, ja que permet legislar contra els interessos de la majoria, penalitzant l’autogeneració d’energia, definint un sistema de càlcul de preus arbitrari, fent-nos pagar per les inversions realitzades en centrals que no funcionen, i tot un reguitzell de mesures que afecten al nostre teixit productiu i a la butxaca dels consumidors. Alhora, cal dir que Catalunya és un país amb gran dependència energètica de l’exterior, sobretot degut a les importacions de combustibles fòssils.

En aquest context és de cabdal importància analitzar quin ha de ser el model energètic que ha de tindre Catalunya per tal d’afavorir el desenvolupament de les nostres empreses i potenciar sectors tan crítics com és la indústria.

En el sopar vàrem analitzar detalladament la situació actual, vam parlar del model energètic de la futura república catalana independent i de que ens cal fer a la transició. A modus de recepta, les 4 primeres mesures que caldrà implementar són les següents: a) Fomentar l’autoproducció d’energia (just al contrari del que fa la legislació espanyola), b) Ampliar la interconnexió de gas i elèctrica amb Europa (sortir de l’illa), c) Augmentar la generació elèctrica sostenible (renovables: eòlica, biomassa, termosolar, etc.), d) Crear un nou marc regulador.

Com en altres àmbits, la conclusió del sopar és que Catalunya no tindrà cap problema en bastir un model energètic propi, eficaç, i que millori les deficiències del marc regulador espanyol que estem patint actualment. En aquest cas, és crític el procés de transició, ja que estem dintre de l’illa energètica Iberia, controlada des de un centre de control a Madrid, on es determina quines centrals es connecten i quines es desconnecten, per tant, caldrà actuar amb intel·ligència i decisió.

Finalment comentar-vos que a l’enllaç, http://soparsproductius.wordpress.com/ , podeu accedir a tota la informació sobre els sopars productiu que hem fet i estem organitzant.


Ignasi Sayol i Santamaria
President de la sectorial d’Empresa, Indústria i Serveis
ignasi.sayol@esquerra.cat