En aquesta illa tan pobra
En aquesta illa tan pobra / es que la van governant / tallen per allí on volen / i es queden sa mellor part; / i a Madrid fan festes grosses / amb lo que es va recaudant: / tot són cotxes i carrosses, diputats i generals, / i es que neix pobre, que es morga / sense un dia de descans.
De quin grup de rock radical-independentista són aquestos versos? Sonen punyents, veritat? Doncs és una cançó tradicional eivissenca feliçment rescatada per l'immortal grup de folk Uc , la feina dels quals mai podrem agrair a prou.
A dia d'avui, vàries generacions després que l'anònim autor composàs aquestos versos amargants, no sé si podem dir que hem millorat gaire. Recentment hem tingut notícia dels propers Presupuestos Generales del Estado. Una volta més, i van infinites, les nostres illes quedaran ben per davall de la mitjana d'inversió estatal per habitant (habitant oficial, s'entén; de la població flotant i la turística ni en parlam). Una volta més hem de veure com l'Estat que ens hauria de protegir i afalagar com els sucosos contribuents que som fa tot el contrari, amb el còmplice silenci dels nostres representants al Congreso de los Diputados i les queixes, sempre cansades i en veu baixa, de patronal i governants balears.
Encara és més sagnant veure on l'Estat Espanyol inverteix a Eivissa. Gairebé exclusivament els sous aniran a millorar infraestructures de l'aeroport i del port d'Eivissa. Molt bé. Quina casualitat que aquestes destinacions retornin a l'Estat tota la inversió via saboroses taxes que aniran a engreixar els recursos estatals, no els nostres. En canvi, inversions plenament necessàries i urgents com millorar xarxes de depuració d'aigües o transport públic són olímpicament ignorades als despatxos de la Villa y Corte. Per no parlar del nostre Parador d'Eivissa, aturat i abandonat a la seva sort des de fa anys i del qual ni els més optimistes són capaços d'estimar una data d'obertura.
En fi, més ases som nosaltres que una vegada i una altra triam representants sucursalistes que mai podran alçar la veu al nostre favor perquè la disciplina de partit els ho impediria. Per tant, a Madrid ho tenen clar. Ens poden maltractar tant com vulguin que sempre hi haurà eivissencs que aplaudiran. Fins quan ?
La darrera escopida a la cara és veure com l'Estat acaba d'acordar rescindir el Proyecto Castor indemnitzant a la constructora ACS (propietat no d'un president de club de futbol com molts creuen sinó de la família March) amb l'estratosfèrica i obscena quantitat de 1.350 milions d'euros. Ja pot tenir un 20 % de població en risc de pobresa, que l'Estat Espanyol no regateja ni un euro en pagar una fortuna a creditors amics, als quals abans o després demanarà favors. Així funciona Espanya.
Arnau Mañas
Llicenciat en Econòmiques. Eivissenc d’adopció. Observador per vocació.
Publicat a El Periscopi, 07-10-2014
De quin grup de rock radical-independentista són aquestos versos? Sonen punyents, veritat? Doncs és una cançó tradicional eivissenca feliçment rescatada per l'immortal grup de folk Uc , la feina dels quals mai podrem agrair a prou.
A dia d'avui, vàries generacions després que l'anònim autor composàs aquestos versos amargants, no sé si podem dir que hem millorat gaire. Recentment hem tingut notícia dels propers Presupuestos Generales del Estado. Una volta més, i van infinites, les nostres illes quedaran ben per davall de la mitjana d'inversió estatal per habitant (habitant oficial, s'entén; de la població flotant i la turística ni en parlam). Una volta més hem de veure com l'Estat que ens hauria de protegir i afalagar com els sucosos contribuents que som fa tot el contrari, amb el còmplice silenci dels nostres representants al Congreso de los Diputados i les queixes, sempre cansades i en veu baixa, de patronal i governants balears.
Encara és més sagnant veure on l'Estat Espanyol inverteix a Eivissa. Gairebé exclusivament els sous aniran a millorar infraestructures de l'aeroport i del port d'Eivissa. Molt bé. Quina casualitat que aquestes destinacions retornin a l'Estat tota la inversió via saboroses taxes que aniran a engreixar els recursos estatals, no els nostres. En canvi, inversions plenament necessàries i urgents com millorar xarxes de depuració d'aigües o transport públic són olímpicament ignorades als despatxos de la Villa y Corte. Per no parlar del nostre Parador d'Eivissa, aturat i abandonat a la seva sort des de fa anys i del qual ni els més optimistes són capaços d'estimar una data d'obertura.
En fi, més ases som nosaltres que una vegada i una altra triam representants sucursalistes que mai podran alçar la veu al nostre favor perquè la disciplina de partit els ho impediria. Per tant, a Madrid ho tenen clar. Ens poden maltractar tant com vulguin que sempre hi haurà eivissencs que aplaudiran. Fins quan ?
La darrera escopida a la cara és veure com l'Estat acaba d'acordar rescindir el Proyecto Castor indemnitzant a la constructora ACS (propietat no d'un president de club de futbol com molts creuen sinó de la família March) amb l'estratosfèrica i obscena quantitat de 1.350 milions d'euros. Ja pot tenir un 20 % de població en risc de pobresa, que l'Estat Espanyol no regateja ni un euro en pagar una fortuna a creditors amics, als quals abans o després demanarà favors. Així funciona Espanya.
Arnau Mañas
Llicenciat en Econòmiques. Eivissenc d’adopció. Observador per vocació.
Publicat a El Periscopi, 07-10-2014