La independència, noves oportunitats per a les nostres empreses
L’estat espanyol, junt amb l’estat francès, són els dos estats més centralitzats d’Europa. I això afecta en gran mesura l’activitat econòmica, empresarial i industrial. Mes del 80% dels organismes públics estatals es troben a Madrid i del 20% restant només el 3% a Barcelona.
Per posar només alguns exemples, en el sector nàutico-marítim, a Madrid ens ho trobem gairebé tot: Puertos del Estado, la Dirección General de la Marina Mercante, la Sociedad Estatal de Salvamento Marítimo, el Instituto español de Oceanografia, la Armada, la Secretaria General de Pesca i les direccions generals de Ordenación Pesquera, la de Recursos Pesqueros y Acuicultura i, molt especialment, la de Sostenibilidad de la Costa y el Mar. Si al sector “marítim” tot passa per Madrid, no farem cap comentari de la resta.
En aquest sentit, l'impacte que la independència de Catalunya, a través del necessari bastiment d'estructures de l'Estat i de tota mena d'institucions i serveis que això comporta, tindrà en la demanda de persones per als llocs de treball de manera directa i en el seu efecte multiplicador d’indirecta, efecte immediat en la reducció de l’atur i en l’increment del valor afegit que tota activitat duu aparellada. Afectant ambdues molt favorablement al nostre PIB i per tant a la nostra riquesa per càpita.
A mes, l’actitud de les elits funcionarials de l’estat està en plena contraposició de les nostres necessitats i també de l'interès econòmic de país, on majoritàriament el nostre teixit empresarial i industrial està conformat de petites i mitjanes empreses a les que els nostres malmesos organismes d’ajut a les empreses, com ACC10 i ICF, podríen ajudar més en innovació i internacionalització, si disposéssim dels recursos addicionals que disposaríem amb la independència, i que representarien noves i grans oportunitats per a la nostra industria.
No parlem únicament de subvencions o ajuts directes a la innovació i a la internacionalització de les nostres empreses, sinó que ni tan sols podem generar compra pública en sectors estratègics ni aplicar polítiques fiscals favorables, però no cal recordar que la pràctica totalitat de competències estratègiques en política econòmica, fiscal i financera se les auto-reserva l’estat per a ús propi i exclusiu, com el règim duaner, l'ordenació bancària, les grans infraestructures, la seguretat social, hisenda, i les legislacions laboral i mercantil.
En contraposició al model estatal de primacia de les grans superfícies amb total llibertat d’horaris i dies d’obertura, el nostres Governs podrien aplicar polítiques adients al nostre model de comerç de proximitat, que afavorís el seu encaix dins els entorns urbans i fugint de les grans superfícies ubicades fora dels nuclis urbans.
Si a mes, afegim que a banda de les mesures de suport empresarial, també podríem millorar els ajuts a la societat en matèries de beques, ensenyament, sanitat, pensions, en infraestructures i generació de llocs de treball, en medi ambient, en esports, ... només hi ha una opció per a que els nostres Governs puguin donar l'impuls a la industria catalana: assolir la nostra independència el més aviat possible, per poder actuar, en tot moment, com millor ens convingui.
Miquel Guarner
Comissió sectorial d'Empresa, Indústria i Serveis
empreses@esquerra.org
Per posar només alguns exemples, en el sector nàutico-marítim, a Madrid ens ho trobem gairebé tot: Puertos del Estado, la Dirección General de la Marina Mercante, la Sociedad Estatal de Salvamento Marítimo, el Instituto español de Oceanografia, la Armada, la Secretaria General de Pesca i les direccions generals de Ordenación Pesquera, la de Recursos Pesqueros y Acuicultura i, molt especialment, la de Sostenibilidad de la Costa y el Mar. Si al sector “marítim” tot passa per Madrid, no farem cap comentari de la resta.
En aquest sentit, l'impacte que la independència de Catalunya, a través del necessari bastiment d'estructures de l'Estat i de tota mena d'institucions i serveis que això comporta, tindrà en la demanda de persones per als llocs de treball de manera directa i en el seu efecte multiplicador d’indirecta, efecte immediat en la reducció de l’atur i en l’increment del valor afegit que tota activitat duu aparellada. Afectant ambdues molt favorablement al nostre PIB i per tant a la nostra riquesa per càpita.
A mes, l’actitud de les elits funcionarials de l’estat està en plena contraposició de les nostres necessitats i també de l'interès econòmic de país, on majoritàriament el nostre teixit empresarial i industrial està conformat de petites i mitjanes empreses a les que els nostres malmesos organismes d’ajut a les empreses, com ACC10 i ICF, podríen ajudar més en innovació i internacionalització, si disposéssim dels recursos addicionals que disposaríem amb la independència, i que representarien noves i grans oportunitats per a la nostra industria.
No parlem únicament de subvencions o ajuts directes a la innovació i a la internacionalització de les nostres empreses, sinó que ni tan sols podem generar compra pública en sectors estratègics ni aplicar polítiques fiscals favorables, però no cal recordar que la pràctica totalitat de competències estratègiques en política econòmica, fiscal i financera se les auto-reserva l’estat per a ús propi i exclusiu, com el règim duaner, l'ordenació bancària, les grans infraestructures, la seguretat social, hisenda, i les legislacions laboral i mercantil.
En contraposició al model estatal de primacia de les grans superfícies amb total llibertat d’horaris i dies d’obertura, el nostres Governs podrien aplicar polítiques adients al nostre model de comerç de proximitat, que afavorís el seu encaix dins els entorns urbans i fugint de les grans superfícies ubicades fora dels nuclis urbans.
Si a mes, afegim que a banda de les mesures de suport empresarial, també podríem millorar els ajuts a la societat en matèries de beques, ensenyament, sanitat, pensions, en infraestructures i generació de llocs de treball, en medi ambient, en esports, ... només hi ha una opció per a que els nostres Governs puguin donar l'impuls a la industria catalana: assolir la nostra independència el més aviat possible, per poder actuar, en tot moment, com millor ens convingui.
Miquel Guarner
Comissió sectorial d'Empresa, Indústria i Serveis
empreses@esquerra.org