En un mercat lliure evitar oligopolis i posicions dominants és una condició essencial i imprescindible per assegurar-ne el bon comportament. En el cas dels productes agroalimentaris, a l’Estat Espanyol, el 52% de la quota de mercat està en mans de les mitjanes i grans superfícies mentre que el 48% està en mans de les botigues tradicionals. El problema rau en què la quota de les grans superfícies, el 38%, es distribueix entre tres operadors, i, entre aquests, en destaca un amb el 22,3% de la quota total.

En el sector agroalimentari, la concentració d’una gran capacitat de compra en mans de pocs operadors, enfront d’una oferta tradicionalment molt atomitzada per part de la producció, genera un desequilibri per la posició dominant de la gran distribució sobre la producció, situació que no permet un bon funcionament del binomi oferta-demanda, que és el que ha de regir un mercat lliure i transparent, i que provoca un desequilibri en la distribució dels beneficis a llarg de la cadena.

En aquesta situació, és imprescindible disposar d’un organisme, com és l’actual Autoritat Catalana de la Competència, que te l’encàrrec de vetllar pel correcte funcionament dels mercats, compensar possibles desequilibris i assegurar unes condicions de funcionament i competència transparents i objectives. Però també ho és que aquest organisme tingui un estat independent al darrera que li atorgui l’autoritat i legitimitat que cal perquè les empreses, moltes d’elles depenent de decisions de fora de Catalunya, el reconeguin com l’únic interlocutor vàlid per negociar i pactar els compliment de les regles i regulacions que han de regir el funcionament del mercat.

Per tant, la importància de disposar d’un organisme amb legitimitat i autoritat per assegurar la regulació i un bon funcionament dels mercats fa que l’organisme regulador de la competència sigui una estructura d’estat.


Oriol Anson
Comissió sectorial d'Agricultura, Ramaderia i Pesca