Agricultura Ramaderia i Pesca

Treballadors de la taronja, esclaus del segle XXI

El País Valencià ha sigut, i és, eminentment agrícola. El cultiu, recol·lecció, confecció i comercialització d’un dels nostres productes característics, la taronja, ha donat a aquest racó mediterrani una digna manera de guanyar-se la vida. De fet, no fa tants anys que era molt difícil, si no impossible, trobar-nos amb un poble sense magatzem de taronges i una colla de collidors; era la nostra manera de viure, part de la nostra cultura. Certs oficis de la terra eren, fins i tot, un honor: tallar o empeltar era una veritable professió que passava de generació en generació, un art digne del respecte i admiració de molta gent…

Però amb el pas del temps, tot se’n ha anat en orris.

Des de fa anys estem assistint resignats a la decadència de la terra i dels treballs que d’ella es deriven; més enllà del fet que suposa que el preu del producte caiga en picat, a peu de camp, les condicions laborals dels nostres treballadors són cada vegada més miserables. I bona part de culpa de tot això recau directament en la intervenció de les ETT, les Empreses de Treball Temporal, vertaderes ferramentes al servei dels empresaris per a explotar els treballadors i les treballadores.

Si comencem l’anàlisi pels magatzems, podem dir que s’ha perdut la compensació per hores extraordinàries, bé perquè, malgrat treballar-les, no les paguen, o bé perquè les realitzen treballadores contractades per aquestes ETT. D’aquesta manera, no sols no els respecten el conveni col·lectiu, sinó que queden obligades a fer tot allò que els exigeixen sense reconèixer-los cap dret en contraprestació.

Però, si malament està la cosa en els magatzems, pitjor situació hi ha a peu de camp. ESCLAVITUD és la paraula que millor defineix les condicions laborals de llauradors i collidors valencians. ESCLAVITUD, perquè es paguen preus per la meitat del que marca el conveni col·lectiu. ESCLAVITUD, perque es fa anar als treballadors a collir fins a 70km, sense cap compensació en concepte de desplaçament (la gasolina se la paga qui vol treballar) i sense cap seguretat de poder fer el jornal pel que fa a l’oratge. ESCLAVITUD, pel fet que la cotització no vaja lligada a les hores treballades i sí a la quantia guanyada, acordada per l’estat de la taronja, amb la incertesa que això suposa, per les condicions del camp i de la varietat de taronja treballada entre altres terres.

EXTORSIÓ, és l’altre concepte que defineix l’actitud de l’amo-empresari, qui, quan considera que la feina no ha estat feta a la perfecció, condemna els treballadors a quedar-se a casa sense jornal els dies que l’empresa considere, barreja de comportament paternal i despòtic alhora.

Per tant, CONDEMNEM aquest sistema d’explotació laboral i DENUNCIEM enèrgicament la situació que pateixen la pràctica totalitat dels treballadors del camp valencià.

Una situació que, com a mínim, tolera per inacció la pròpia Generalitat, mentre hipòcritament s’omple la boca amb la pretesa defensa de la taronja valenciana i la riquesa i els llocs de treball que d’ella es deriven. Quan l’Administració no posa fil a l’agulla per acabar amb aquesta lamentable praxi laboral, esdevé còmplice de l’abús de les ETT i dels empresaris sense escrúpols que financen les campanyes del partit del torn.

Les ETT són vertaderes presons per als treballadors, sangoneres que s’aprofiten de la NOSTRA desesperació davant la imperiosa necessitat que tenim de portar un jornal a casa obligats a acceptar qualsevol condició. A elles i a la covarda Administració, DIGUEM-LOS PROU!


Domènec García
Regidor d'Esquerra Republicana a Faura