Societat digital

Estructures d’Estat, i què més?

A Catalunya estem vivim un moment apassionant i històric i crec que si faig aquesta afirmació cap de vosaltres em podrà dir que no és així. La majoria de les persones del nostre país, tot i les diferències ideològiques, ens movem en una mateixa direcció i amb un objectiu molt clar, el d’assolir un nou Estat. Aquesta és una magnífica oportunitat per a tots nosaltres ja que el fet de crear aquest nou Estat ens ha de permetre millorar la qualitat de vida de tots els catalans i catalanes.

Aquest moviment social ens ha de portar a construir un Estat diferent del que tenim ara. I és aquí on poden aparèixer diferents punts de vista entre els milers de persones que estem treballant per a aconseguir-ho. Com hauria de ser aquest nou Estat en l’àmbit de la innovació tecnològica i social? Quines podrien ser les diferències amb altres Estats? Aquest nou Estat ens pot permetre posicionar-nos com a referents mundials en innovació tecnològica i social? I, el més important, estem preparats per assumir aquests canvis?

Ara és més necessari que mai qüestionar-se quin serà el paper d’aquest nou Estat en matèria d’innovació tecnològica i social. Sincerament crec que aquest nou Estat no tan sols ha de potenciar l’economia del coneixement i de la identitat, sinó que, com escriu Mariana Mazzucato en el seu llibre “The entrepreneurial State”, també ha de crear-la de manera activa, amb una visió atrevida i inversions dirigides a crear un sector potent en l’àmbit de la innovació tecnològica.

Per tant, i tal com va dir Keynes en “The End of Laissez-faire” , el més important per l’Estat no és fer coses que ja estan fent altres, i fer-les una mica millor o una mica pitjor, sinó fer aquelles coses que en l’actualitat ningú està fent. És doncs aquí on apareix l’oportunitat d’aquesta nova Catalunya-Estat.

Catalunya, històricament, ha estat un país innovador i ara amb la creació d’aquest nou Estat ho ha de tornar a ser més que mai. La creació de les anomenades estructures d’Estat no tan sols ens ha de permetre funcionar com un nou Estat, sinó que també ens ha de permetre crear un sector tecnològic i del coneixement referent, ja que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són una eina fonamental per al desenvolupament d’aquesta nova Catalunya. Les TIC ajuden a millorar la competitivitat econòmica, generen ocupació d’alta qualificació, faciliten la gestió dels recursos, repercuteixen en la millora del medi ambient i de la qualitat de vida i alhora també afavoreixen la millora dels serveis públics i la participació de la ciutadania en la presa de decisions.

La inversió econòmica necessària per a la construcció d’aquestes estructures d’Estat, en l’àmbit de les tecnologies de la informació i les comunicacions, pot estar al voltant dels 500 milions d’euros aproximadament. Aquesta injecció de recursos al sector ens pot posicionar a nivells de primer ordre pel que fa a la inversió en tecnologia en tot el món. S’ha de tenir en compte, però, que no n’hi ha prou amb crear aquestes estructures d’Estat sinó que també cal estudiar com es gestionen per a que acabin generant noves empreses i nous llocs de treball. O com ajuden a que Catalunya aparegui al mapa del món com un país referent en l’àmbit del coneixement i del desenvolupament. És en aquest punt on podem ser diferents a la resta.

Per aconseguir aquest objectiu és necessària i indispensable la participació i el compromís dels quatre actors principals de l’ecosistema de la innovació; ciutadans, empresa, universitats/coneixement i govern. Tots ells han de treballar en una direcció clara i d’una manera intel·ligent.

Si hem de construir sistemes d’informació per a la hisenda tributària catalana o la seguretat social o bé sistemes d’identificació del ciutadà o qualsevol altre, no tindria sentit que es creessin a Catalunya uns centres d’innovació especialitzats que, a més de donar servei al nou Estat Català, donessin servei a altres països del mon? Si hem de fer tot això amb professionals de Catalunya però també amb professionals de la resta del mon, no tindria sentit que es creés un espai de coneixement que arrelés aquestes persones a Catalunya i que des de aquí poguéssim exportar els nostres professionals arreu?

Crec sincerament que sí. I és aquí on els nous governants i polítics d’aquest nou país han de ser valents, honestos i atrevits per a apostar per unes inversions que permetin la creació d’aquesta Catalunya Estat i referent al món.


Sergi Marcén i López
Vocalia de Política Industrial i Recerca
Comissió Sectorial de Societat de la Informació