Ciutats intel·ligents, ciutats innovadores i participació ciutadana
Ara que està tant de moda parlar de ciutats intel·ligents com a sinònim de posar tecnologia a la gestió de les ciutats hem de tenir en compte quin és el model de ciutat i quines són les preocupacions dels ciutadans i no buscar solucions a problemes que no es perceben com a prioritaris.
Tothom dona per suposat que és obligació dels nostres alcaldes procurar una ciutat més eficient i sostenible (il·luminació eficient, recollida d’escombraries optimitzada o una bona gestió del trànsit) i per tant no hem de fer bandera d’aconseguir-ho, però també volem un ajuntament que sigui capaç d’oferir respostes adequades a les noves necessitats, com ara l’envelliment de la població o la dependència.
Moltes vegades el disseny d’aquestes solucions es fan sense comptar amb la participació activa dels ciutadans en una actitud de despotisme il·lustrat en la que tècnics, tecnòlegs i polítics decideixen quines han de ser els problemes prioritaris a solucionar o implementen solucions tecnològiques difícilment acceptables (recordem el cas dels scanners corporals als aeroports)
En un moment en que els ciutadans hem decidit prendre el carrer i innovar trencant motlles (no és innovador voler un nou estat i que siguem els ciutadans els que ho demanem des del carrer?) no té cap sentit que el disseny de les nostres ciutats (intel·ligents o no) o dels nous serveis que ens calen (amb o sense tecnologia) no ho fem d’una manera participativa.
Les empreses ja ho han aprés fa temps, cal que l’usuari no només testegi el producte i en corregeixi les mancances sinó que ningú millor que ell perquè decideixi quines necessitats no resoltes té i quina és la solució que millor se li adequa.
Ara cal que aquesta manera de veure el món traspassi cap a l’administració pública.
Les Tic ens proporcionen eines valuoses per poder potenciar la participació ciutadana, fer co-innovació i dissenyar unes ciutats del present i del futur que responguin realment a les necessitats dels ciutadans. És imprescindible, doncs que el triangle participació-innovació i tecnologia estiguin presents en qualsevol organització municipal que vulgui oferir el millor d’ella mateixa als seus conciutadans.
Josué Sallent
President de la comissió sectorial de Societat de la Informació
Tothom dona per suposat que és obligació dels nostres alcaldes procurar una ciutat més eficient i sostenible (il·luminació eficient, recollida d’escombraries optimitzada o una bona gestió del trànsit) i per tant no hem de fer bandera d’aconseguir-ho, però també volem un ajuntament que sigui capaç d’oferir respostes adequades a les noves necessitats, com ara l’envelliment de la població o la dependència.
Moltes vegades el disseny d’aquestes solucions es fan sense comptar amb la participació activa dels ciutadans en una actitud de despotisme il·lustrat en la que tècnics, tecnòlegs i polítics decideixen quines han de ser els problemes prioritaris a solucionar o implementen solucions tecnològiques difícilment acceptables (recordem el cas dels scanners corporals als aeroports)
En un moment en que els ciutadans hem decidit prendre el carrer i innovar trencant motlles (no és innovador voler un nou estat i que siguem els ciutadans els que ho demanem des del carrer?) no té cap sentit que el disseny de les nostres ciutats (intel·ligents o no) o dels nous serveis que ens calen (amb o sense tecnologia) no ho fem d’una manera participativa.
Les empreses ja ho han aprés fa temps, cal que l’usuari no només testegi el producte i en corregeixi les mancances sinó que ningú millor que ell perquè decideixi quines necessitats no resoltes té i quina és la solució que millor se li adequa.
Ara cal que aquesta manera de veure el món traspassi cap a l’administració pública.
Les Tic ens proporcionen eines valuoses per poder potenciar la participació ciutadana, fer co-innovació i dissenyar unes ciutats del present i del futur que responguin realment a les necessitats dels ciutadans. És imprescindible, doncs que el triangle participació-innovació i tecnologia estiguin presents en qualsevol organització municipal que vulgui oferir el millor d’ella mateixa als seus conciutadans.
Josué Sallent
President de la comissió sectorial de Societat de la Informació