La utilitat social de les nostres propostes polítiques
Els paràmetres de l’acció pública han canviat, i molt. I segueixen canviant. Sobretot, en base a la percepció que té la ciutadania no tant del paper actual de les institucions col·lectives, de qualsevol mena, sinó del paper que hi han jugat alguns els seus actors més significats, persones en definitiva amb una gran notorietat pública. I fixeu-vos que dic percepció i no constatació, perquè majoritàriament encara no s’ha arribat a l’estadi de poder escatir la certesa o no de la gran quantitat d’irregularitats, corrupteles, actuacions èticament reprovables o delictes directament, que tenim damunt la taula.
La justícia és lenta, de ben segur, però el sentiment col·lectiu en moments com els que estem vivint actua amb una rapidesa espectacular. I malgrat que la majoria de fets que qüestionen la cosa pública no han estat encara jutjats, la virulència d’aquests com a depredadors del sistema públic, la seva magnitud i el seu nombre inacabable, els converteixen en un incontrolable mecanisme de destrucció massiva de la confiança de la ciutadania en les seves institucions. I malauradament s’emporta per davant, gairebé amb la mateixa virulència, tan als qui han actuat honestament, donant-ho tot pels altres, com aquells que s’han lucrat de tots nosaltres. Si a aquest fet se li afegeix el patiment extrem i la precarietat a la què està sotmesa gran part de la societat, és humanament comprensible que aquesta percepció de podridura d’una part sigui suficient per condemnar el tot. Per injust que sigui.
Aquest és el context en el qual ens trobem pel que fa referència a les qüestions que en els propers anys determinaran els moviments del que anomenem voluntat popular. La percepció de l’acció pública ha canviat, les necessitats i la sensibilitat de la ciutadania també, i, per tant, l’acció pública ha de canviar els seus paràmetres d’actuació. Al meu entendre, no saber llegir això i no actuar en conseqüència, ens pot portar a un escenari certament complicat. D’aquí la necessitat que tinc d’expressar aquest fet. I de fer-ho en un moment en el que s’estan configurant els programes d'actuació de cara a les eleccions que tenim més a prop, les municipals.
En relació a aquest horitzó més proper, doncs, m’atreveixo a dir que l’orientació que s’han de donar, en aquest cas, a les actuacions en clau municipal, han de ser molt més intenses pel que fa a la seva utilitat social i a la seva capacitat d’aconseguir noves complicitats amb el conjunt de la ciutadania. Amb tot l’ampli ventall de realitats individuals, incidint amb més força amb els col·lectius més vulnerables i a l’hora més vulnerats els darrers anys, les classes treballadores. Les propostes que es presentin en forma de programa electoral han de generar unes expectatives d’utilitat meridiana pels ciutadans, han de tenir la capacitat d’activar-nos a tots per recuperar l’esperit reivindicatiu, cooperatiu i solidari que ha de tenir tota societat. En definitiva, han de tenir una component d’utilitat inqüestionable.
Bernat Valls
President de la comissió sectorial de Comerç Turisme i Consum
La justícia és lenta, de ben segur, però el sentiment col·lectiu en moments com els que estem vivint actua amb una rapidesa espectacular. I malgrat que la majoria de fets que qüestionen la cosa pública no han estat encara jutjats, la virulència d’aquests com a depredadors del sistema públic, la seva magnitud i el seu nombre inacabable, els converteixen en un incontrolable mecanisme de destrucció massiva de la confiança de la ciutadania en les seves institucions. I malauradament s’emporta per davant, gairebé amb la mateixa virulència, tan als qui han actuat honestament, donant-ho tot pels altres, com aquells que s’han lucrat de tots nosaltres. Si a aquest fet se li afegeix el patiment extrem i la precarietat a la què està sotmesa gran part de la societat, és humanament comprensible que aquesta percepció de podridura d’una part sigui suficient per condemnar el tot. Per injust que sigui.
Aquest és el context en el qual ens trobem pel que fa referència a les qüestions que en els propers anys determinaran els moviments del que anomenem voluntat popular. La percepció de l’acció pública ha canviat, les necessitats i la sensibilitat de la ciutadania també, i, per tant, l’acció pública ha de canviar els seus paràmetres d’actuació. Al meu entendre, no saber llegir això i no actuar en conseqüència, ens pot portar a un escenari certament complicat. D’aquí la necessitat que tinc d’expressar aquest fet. I de fer-ho en un moment en el que s’estan configurant els programes d'actuació de cara a les eleccions que tenim més a prop, les municipals.
En relació a aquest horitzó més proper, doncs, m’atreveixo a dir que l’orientació que s’han de donar, en aquest cas, a les actuacions en clau municipal, han de ser molt més intenses pel que fa a la seva utilitat social i a la seva capacitat d’aconseguir noves complicitats amb el conjunt de la ciutadania. Amb tot l’ampli ventall de realitats individuals, incidint amb més força amb els col·lectius més vulnerables i a l’hora més vulnerats els darrers anys, les classes treballadores. Les propostes que es presentin en forma de programa electoral han de generar unes expectatives d’utilitat meridiana pels ciutadans, han de tenir la capacitat d’activar-nos a tots per recuperar l’esperit reivindicatiu, cooperatiu i solidari que ha de tenir tota societat. En definitiva, han de tenir una component d’utilitat inqüestionable.
Bernat Valls
President de la comissió sectorial de Comerç Turisme i Consum