Política Econòmica

Reflexions per a una fiscalitat responsable

Ahir mateix Intermon-Oxfam publicava un informe que realment val molt la pena de llegir: “La il·lusió fiscal. Masses ombres en la fiscalitat de les grans empreses”. Al text s’assenyala com les grans empreses espanyoles de l’IBEX 35 han augmentat últimament la seva presència en paradisos fiscals per tal de pagar menys impostos (per cert, la més prolífica en aquesta pràctica sembla que és una gran entitat financera… la que diuen que no és “casta”). Segons l’Informe, aquestes pràctiques d’evasió i d’elusió fiscal (cal recordar que part d’aquestes pràctiques d’enginyeria fiscal entren dins de la legalitat vigent) suposen una merma de recaptació d’un bilió d’euros al conjunt de la Unió Europea, el doble del pressupost que els seus ciutadans consumeixen en sanitat. Aquest diagnòstic, que no és nou, em porta a reafirmar-me en tres reflexions que m’agradaria compartir.

1. L’evasió i l’elusió fiscal passen factura. A través de vàries vies En primer lloc comporten una minoració dels recursos públics disponibles per finançar les principals polítiques sanitàries, educatives, de protecció social…però a la vegada també suposen una redistribució de les càrregues fiscals cap a aquells qui no desenvolupen cap d’aquestes pràctiques: els qui ens guanyem la vida treballant, que som la gran majoria, o les petites i mitjanes empreses. Estem disposats a pagar aquesta factura?

2. La solució ha de ser necessàriament global. És molt difícil que a través de polítiques fiscals unilaterals per part dels estats (només) poguem atacar el fenomen de l’evasió i l’elusió: actualment els grans capitals tenen molta facilitat per relocalitzar-se per motius fiscals. En aquest sentit, accelerar el procés d’homogeneïtzació de les fiscals a la Unió Europea em sembla una bona idea. La globalització no és el problema si comencem decididament a governar-la.

3. Catalunya, un nou país fiscalment responsable. Ara bé, la necessitat de solucions globals no ens exonera de la nostra responsabilitat! Admetre que estem condicionats pel mercat és un acte de realisme. Però si utilitzéssim aquest argument per no maximitzar el zel fiscal sobre els nostres contribuents es convertiria en un acte de cinisme. A les vistes de construir un nou país, una de les grans responsabilitats que tenim és la construcció de la nostra pròpia administració tributària. Probablement caldrà fer una administració més amable i eficaç que incentivi el bon contribuent. Però també un cos d’inspecció implacable en el combat contra el frau. És en aquestes “petites” coses on es veurà si estem contruint un país en igualtat de drets i deures. És per aquestes coses que crec que construir un nou país val la pena.


Albert Castellanos
Secretari de Política Econòmica i Treball
Esquerra Republicana