Política Econòmica

Balanç d’Estat pel repartiment d'actius i passius

La Fundació Josep Irla ha presentat un estudi molt útil per a fer el salt cap al Nou País: “el repartiment d’actius i passius entre Catalunya i l’Estat Espanyol”, que podeu descarregar aquí (http://www.irla.cat/documents/Repartiment_actius_passius_w.pdf).

Aquest exercici és extremadament útil a l’hora de preveure el possible impacte econòmic de la independència sobre les finances públiques de la República i aportar nous elements de negociació amb l’Estat: quina part del deute espanyol ens toca assumir? Quines propietats de l’Estat ens interessa reclamar en la mesura que també han estat pagades amb els nostres impostos? Respostes rellevants a preguntes més que pertinents pels moments que vivim.

No és la primera vegada que es fa l’estimació d’aquest repartiment d’actius i passius però si que és la primera vegada que s’utilitza el balanç com a eina de repartiment. Una de les quatre metodologies per repartiment d’actius i passius que es va proposar en el seu moment al Quebec.

De l’estudi m’agradaria destacar-ne dues aportacions especialment singulars i que al meu entendre tenen transcendència política:

1. Una crisi de balanços. Tal com afirma un dels seus autors, en Marcel Coderch, l’economia espanyola ha estat condicionada per la necessitat de desendeutar bona part de les seves empreses: empreses carregades de deutes i amb uns actius que havien perdut bona part del seu valor. Per fer-ho, com que no s’ha compensat amb una millora de la balança comercial, ha acabat revertint en l'augment d’endeutament públic. I això ha tingut conseqüències…

2. L’Estat Espanyol, un patrimoni net negatiu. La valoració del conjunt dels actius de l’Estat (infraestructures, edificis, etc) no arriben a cobrir la seva quantitat de passius (deutes i obligacions de pagament diverses). En concret, el 2013 els passius estaven valorats en un 46% més que els actius. Això què implica? Que cal que anem en compte a l’hora de reclamar actius de l’Estat…ja que ens pot revertir en una factura amb un 46% en forma de deutes a assumir per part de la Hisenda Catalana.

Aquesta metodologia, doncs, no només ens aporta noves eines per a la negociació – en la mesura que el càlcul ens surt força més favorable – sinó que ens recorda que econòmicament també…tenim pressa! El deute públic espanyol sembla molt probable que tendeixi a augmentar (en la mesura que és inassumible en les condicions actuals). Un fet que no només dificulta la recuperació econòmica i la correcció de les desigualtats creixents sinó que també encareix la ‘factura’ de la independència. Una raó més, si calia, per no demorar aquest procés més del compte.


Albert Castellanos
Secretari Nacional de Política Econòmica i Treball
Esquerra Republicana