Fòrum Sindical

L’amiant, pols i microfibres maleïdes (I)

El dissabte 25 d’abril vaig assistir en representació d’ERC a l’acte en Homenatge als treballadors de Macosa-Alstom morts i malalts per l’amiant. Organitzat per un grup de jubilats d’aquestes empreses, es va celebrar en el petit auditori de la Torre de les Aigües del Besòs. Dins d’una diada molt especial i emotiva, un dels fets més rellevants va ser la inauguració d’una placa en homenatge a aquests treballadors.

Al cap d’uns dies em vaig reunir amb una representació d’aquests jubilats (Josep Escrich, Joan Sánchez, Josep Calduch, Cristóbal Orozco i Antonio Heras), i em van explicar la tasca que estan realitzant de conscienciació i sensibilització col·lectiva per lluitar contra l’amiant i aconseguir la seva eradicació.

Per situar-nos. L’amiant ha estat un material mineral extensament utilitzat durant el segle XX. Una de les seves característiques és el seu poder d’aïllament. Pel seu baix cost va ser molt aplicat en la indústria, sobretot en el sector de la construcció: el fibrociment, més conegut com a uralita. També es va utilitzar com aïllant en aparells d’ús quotidià com els electrodomèstics, i en els frens de cotxes i trens. L’exposició més forta a les seves partícules es va donar a partir dels anys seixanta i fins a la seva prohibició el 2002; tanmateix, les conseqüències per a la salut estem tot just començant a veure-les.

Un producte cancerigen. Es consideren alteracions i malalties causades per la inhalació i ingestió de pols i fibres d’amiant: els mesoteliomes pleural i peritoneal, el carcinoma broncopulmonar, certes neoplàsies, els vessaments pleurals, l’obstrucció crònica al flux aeri i l’asbestosi (una fibrosi pulmonar que només pot ser provocada per l’amiant).
Tres grups d’afectats. 1- Aquells treballadors que per la seva activitat laboral van estar directament exposats en les empreses que ho manipulaven. 2- Persones que han conviscut amb un treballador (entorn). 3- Qualsevol persona per contacte ambiental, fonamentalment per residir en zones on actuaven empreses relacionades amb aquest material.

Algunes dades: a l’Estat espanyol no hi ha processos productius amb amiant des del 2002, però cal recordar que les malalties associades poden tenir una latència de vint, trenta o quaranta anys. En un informe de la Unió Europea de l’any 1999 s’estimava que en les tres primeres dècades d’aquest segle hi haurà mig milió de víctimes a Europa a causa de l’amiant, de les quals entre 40.000 i 55.000 serien a l’Estat espanyol. Probablement el cim més alt de casos es donarà al voltant del període 2025-2030.

En l’article del mes vinent exposaré les propostes i reivindicacions del col·lectiu d’afectats.


Mingo Meseguer
Vocal de la comissió sectorial Fòrum Sindical
Esquerra Republicana