Posem fi al greuge històric dels llicenciats farmacèutics
Periòdicament tenim notícies dels propietaris de farmàcies quan recriminen (amb la boca petita) que no se’ls hi paga en termini les factures que la Generalitat els hi déu, però gairebé mai es comenta els privilegis de què gaudeixen respecte la resta de llicenciats, els quals tenen prohibit per llei establir-se lliurement i realitzar-se professionalment.
Aquesta injustícia arrenca el 1941 amb una llei franquista que pretenia limitar aquesta activitat per tal d’afavorir a determinats grups professionals afins i que pràcticament s’ha mantingut inalterada a Catalunya encara que fa molt de temps que les competències estan traspassades.
Jo com a enginyer, em pregunto, què seria de la meva professió si la quantitat de facultatius estès limitada a cada població en funció del nombre d’habitants, que aquestes places fossin propietat particular i que es poguessin vendre i fins i tot heretar? Pregunteu-vos el mateix en el cas de qualsevol altra professió, però sobretot en el cas de ser funcionaris. Actualment estaríem rodejats dels millors professionals o bé bàsicament d’aquells que haguessin heretat la plaça o haguessin tingut prou diners per a comprar-la?
L’excusa dels actuals propietaris per a mantenir el model és que desapareixerien les farmàcies del petits nuclis rurals. Sort que tenim un exemple ben a prop i bastant recent, com és el procés de semi-liberalització a Navarra, on des de l’any 2000 s’ha duplicat el nombre de farmàcies, tot funciona perfectament i aquesta professió és més digna i la societat una mica més justa.
Els beneficis d’una liberalització de la professió serien immensos a nivell d’igualtat d’oportunitats, es compliria amb els principis fundacionals de la Unió Europea, s’incrementaria la dinamització econòmica d’un sector estancat i s’augmentaria la capil·laritat i competència de la xarxa d’oficines d’atenció farmacèutica.
En la construcció de la nova República no hem de permetre que els poderosos lobbies segueixin marcant la nostra agenda. Per tant, fem un pas endavant per tal de complir amb els valors del nostre partit a nivell de justícia i igualtat social i aquesta és una bona causa per a demostrar-ho.
Raimon Arnau Saiz
Comissió sectorial de Comerç, Turisme i Consum
Esquerra Republicana
Aquesta injustícia arrenca el 1941 amb una llei franquista que pretenia limitar aquesta activitat per tal d’afavorir a determinats grups professionals afins i que pràcticament s’ha mantingut inalterada a Catalunya encara que fa molt de temps que les competències estan traspassades.
Jo com a enginyer, em pregunto, què seria de la meva professió si la quantitat de facultatius estès limitada a cada població en funció del nombre d’habitants, que aquestes places fossin propietat particular i que es poguessin vendre i fins i tot heretar? Pregunteu-vos el mateix en el cas de qualsevol altra professió, però sobretot en el cas de ser funcionaris. Actualment estaríem rodejats dels millors professionals o bé bàsicament d’aquells que haguessin heretat la plaça o haguessin tingut prou diners per a comprar-la?
L’excusa dels actuals propietaris per a mantenir el model és que desapareixerien les farmàcies del petits nuclis rurals. Sort que tenim un exemple ben a prop i bastant recent, com és el procés de semi-liberalització a Navarra, on des de l’any 2000 s’ha duplicat el nombre de farmàcies, tot funciona perfectament i aquesta professió és més digna i la societat una mica més justa.
Els beneficis d’una liberalització de la professió serien immensos a nivell d’igualtat d’oportunitats, es compliria amb els principis fundacionals de la Unió Europea, s’incrementaria la dinamització econòmica d’un sector estancat i s’augmentaria la capil·laritat i competència de la xarxa d’oficines d’atenció farmacèutica.
En la construcció de la nova República no hem de permetre que els poderosos lobbies segueixin marcant la nostra agenda. Per tant, fem un pas endavant per tal de complir amb els valors del nostre partit a nivell de justícia i igualtat social i aquesta és una bona causa per a demostrar-ho.
Raimon Arnau Saiz
Comissió sectorial de Comerç, Turisme i Consum
Esquerra Republicana