La consolidació progressiva els darrers anys d’un model turístic de masses a les principals destinacions turístiques del nostre país, planteja nous reptes de gestió del fenomen que requereixen una sèrie de polítiques per tal de donar resposta a noves necessitats o problemàtiques, per exemple, en relació a les grans aglomeracions i l’ocupació intensiva de l’espai públic.

En aquest sentit, el plantejament de mesures de major regulació i diversificació de l’activitat turística hauria també d’anar acompanyat d’una fiscalitat més justa en relació a les externalitats que aquest model de masses crea avui i que no creava ahir. Així, la pujada de l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics, que contempli el cobrament d’aquest als creueristes independentment de l’allargada de l’estada, o bé que els municipis imposin noves taxes d’ocupació del domini públic i a l’accés per part de transports discrecionals als centres de les ciutats, poden ser diferents opcions a considerar per tal de que el retorn social i els beneficis pels barris i ciutats afectades de forma més directa vegin pal·liada la pressió turística, o que si més no, aquest retorn sigui més important en forma d’impostos.

Nous ingressos han de representar també més capacitat per a fer política turística, diversificar-ne l’activitat i reforçar-ne el control i la inspecció, amb l’objectiu de consolidar un model turístic de país més vinculat a la qualitat que a la quantitat.


Eduard Cuscó
Vocalia d'Acció Política i Turisme
Esquerra Republicana