Comerç Turisme i Consum

El món comercial i l'ordenació del comerç

Isaac Albert
Isaac Albert

La disposició transitòria 8a de la Llei 2/2014, anul•lada per inconstitucional segons la recent sentència del Tribunal Constitucional del passat 14 d’abril, establia una moratòria temporal a l’aplicació dels criteris d’excepció d’implantació d’establiments comercials mitjans i grans fora de la trama urbana consolidada.
 
Aquesta moratòria havia de mantenir-se, segons la Llei 2/2014 fins a l’aprovació d’una nova Llei de comerç, serveis i fires en què es valorin adequadament els interessos públics amb relació a la normativa d’implantació d’equipaments comercials. L’efecte de l’esmentada moratòria, actualment anul•lada, comportava l’obligatorietat sense excepcions d’implantar qualsevol nou establiment comercial mitjà o gran a l’interior del perímetre de la trama urbana consolidada dels municipis catalans.
La concentració de l’activitat comercial pot generar nous centres d’atracció econòmica i social i, a la vegada, pot donar lloc a la desertització d’altres. Aquesta generació de mobilitats i canvis de pols d’atracció requereix d’una visió de futur sobre quin és el model de comerç què volem pel nostre territori.
 
La importància de l’activitat comercial en la configuració del territori fa que la seva regulació no tingui, únicament, un objecte econòmic, sinó que va més enllà de les raons de la llibertat de mercat. Treballem per consolidar i desenvolupar un model de comerç de proximitat, que facilita territoris socialment cohesionats, eficients, sostenibles i de qualitat. Treballem per garantir la competitivitat d’aquest comerç de proximitat, potenciant la innovació, la formació i la cooperació territorial i sectorial. Pensem en un comerç dins de les trames urbanes consolidades, facilitant la proximitat del comerç als residents, evitant desplaçaments innecessaris i assegurant una integració territorial, econòmica i social que d’altra manera no seria possible.
Considerem que, en el context actual, qualsevol modificació que es vulgui plantejar des dels ens locals per poder decidir quin és el model de comerç del municipi que volen, l’única eina de la que poden disposar és la del planejament derivat, ja sigui a través dels plans especials de millora urbana, els plans especials urbanístics, els plans parcials o, en darrera instància, el pla general d’ordenació.
 
Des de la Diputació de Barcelona estem treballant per aportar propostes de millora i, en aquest sentit, estem actualitzant la “Guia metodològica per a la regulació dels usos dels locals comercials en planta baixa” de l’any 2011. Tanmateix, hi incorporarem vies d’abordatge de les problemàtiques més actuals, com és la regulació i possibilitats dels Polígons industrials des del punt de vista del comerç, la distribució i el terciari en general.
 
Així doncs, continua vigent la importància del comerç com a agent configurador de les ciutats, facilitador de riquesa i generador de moviments de persones. Aquesta importància ens exigeix l’obligatorietat de reflexionar i valorar la possibilitat d’utilitzar els instruments que estiguin al nostre abast per arribar allà a on volem.


Isaac Albert
Comissió sectorial de Comerç, Turisme i Consum
Esquerra Republicana