Aquest mes d'agost ha acabat amb una bona notícia per tots aquells que ens sentim europeus i que volem creure en el projecte polític d'Europa. La Comissió Europea (CE) ha arribat a la conclusió que Irlanda ha donat beneficis fiscals il·legals a Apple per valor de 13.000 milions d'euros. I penso que és una bona notícia per partida triple:

 

En primer lloc, perquè és un toc d'alerta a les múltiples pràctiques d'enginyeria fiscal practicades per part d'empreses multinacionals o amb majors facilitats per moure les seves bases imposables. La globalització ha suposat un desplaçament de la pressió fiscal de les bases més mòbils (capital financer) cap a les que no ho són tant (consum o rendes del treball). Una tendència, la de la pèrdua de pes dels impostos sobre les empreses, que sembla que s'ha accentuat des de l'inici de la crisi segons dades de l'OCDE. Aquesta conclusió de la CE sobre el cas d'Apple no posarà a fi a les pràctiques d'enginyeria fiscal, però potser farà que siguin més curoses amb la legislació comunitària.

 

En segon lloc, perquè és una manera d'explicar a molts ciutadans perquè Europa pot ser part de la solució. La posició de la CE demostra que les institucions europees poden ser l'eina que tenim més a l'abast per avançar cap a una governabilitat responsable i sostenible d'aquesta globalització. Molt probablement cap govern d'Irlanda hagués estat capaç de forma aïllada de revertir el tracte fiscal del que estava gaudint Apple. I aquesta manca de capacitat no es deu a posicionaments ideològics sinó al poder de negociació d'un estat davant d'una multinacional. Europa, si més no fins a dia d'avui, és un mercat prou important per a que les seves institucions puguin fixar unes regles de joc vàlides per a tots els agents que hi vulguin actuar. De la mateixa manera, també és un mercat prou important com per a plantejar-se fixar una política fiscal comuna que eviti una competència fiscal lesiva: baixar els tipus impositius per atraure empreses o retenir talent pot incrementar l'eficiència del sector públic...però fàcilment deriva cap a l'infrafinançament del nostre Estat del Benestar. En aquest sentit, propostes com la d'Agnès Bénassy-Quéré, Alain Trannoy i Guntram Wolff (2014) per tal d'avançar cap a l'harmonització parcial de la fiscalitat sobre el capital a Europa em sembla que van molt ben encaminades. Per a que això sigui possible els estats membres, com en moltes altres coses, han de cedir part de la sobirania. No en favor de les institucions europees, sinó en favor dels seus ciutadans!

 

I, en tercer i últim lloc, aquesta també és una bona notícia perquè també ens il·lustra com la defensa de la competència i de la igualtat de condicions al mercat respon a l'interès general, que és el de la majoria de nosaltres. Massa sovint es confon lliure competència amb el "campi qui pugui" o l'absència d'un marc regulatori. La missió de la comisària Margrethe Vestager (foto), de la mateixa manera que ho és pel conjunt d'institucions de defensa de la competència, no és la de desregular sinó la de procurar garantir que totes les empreses que interactuen en un mercat ho fan amb els mateixos drets i deures, que cap d'elles té la capacitat d'abusar d'una posició de domini. Aquest ha estat precisament el principi pel qual la CE ha denunciat les pràctiques fiscals d'Irlanda amb Apple: ha conclòs que l'estat estava atorgant una avantatge discrecional rellevant no justificat a la multinacional americana, un ajut d'estat. No podem esperar que la competència doni resposta a bona part dels problemes econòmics o socials, però si que assegura un dinamisme i un repartiment de poders als mercats que els sol fer més eficients i oferir més oportunitats als consumidors, als nous treballadors i a les noves empreses. Una competència que certament només és perfecta als manuals d'economia. Però, com en qualsevol altra utopia, sospesant-la amb d'altres probablement més importants, val la pena no renunciar a apropar-s'hi cada vegada més.


Albert Castellanos
President de la comissió sectorial de Política Econòmica i Financera
Esquerra Republicana