Cal evitar que la velocitat i duresa de l’actualitat ens faci oblidar les raons que guien la nostra acció política. En aquest sentit, un dels principals objectius de la XI legislatura, amb Oriol Junqueras com a Vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda i Lluís Salvadó al capdavant de la secretaria d’Hisenda, fou la lluita contra el frau fiscal. Quan un ciutadà deixa de pagar un euro del que li correspondria d’acord amb les seves obligacions tributàries degrada el marc de drets i deures en el que se sustenta qualsevol societat que es vulgui dir democràtica: un euro defraudat és un euro de menys que es gasta en reducció de les llistes d’espera, en garantir la igualtat d’oportunitats del nostre sistema educatiu o un euro menys d’ingressos que ha de compensar-se fent pagar més impostos a la resta de contribuents.

El primer que ens cal per atacar el frau és una foto que ens digui quin és el punt de partida. És per tenir clara la diagnosi que a finals del 2017 vàrem presentar l’estudi del tax-gap per respondre aquesta pregunta: dels impostos que gestionem des de l’Agència Tributària de Catalunya, quina part del que hauríem de recaptar no es recapta? La resposta d’aquest càlcul, elaborat per l’any 2014, és que aproximadament 1 de cada 4 euros que hauria d’ingressar la nostra hisenda es defraudava. Això són 790 milions d’euros dels quals no podem disposar per ajudar a aquells qui més ho necessiten. Entre les principals causes d’aquest frau, centrat en l’impost de successions i donacions i el de patrimoni, és el patrimoni no declarat a l’estranger.

El desplegament d’una administració tributària catalana més moderna i autosuficient – un desplegament alineat, de fet, amb les tendències més recents a l’OCDE – té precisament en la reducció del frau i el millor servei al contribuent un dels seus principals focus. Prova d’això la tenim en que el pla de prevenció i reducció del frau fiscal 2015-2018 ha estat capaç d’aflorar fins a 31 de desembre del 2017 ni més ni menys que 557 milions d’euros en forma de nous ingressos. No ens converteix això en una República més digne? No és això precisament pel que tots hauríem de voler lluitar?


Albert Castellanos
President de la sectorial de Política Econòmica i Financera
Esquerra Republicana
economia@esquerra.cat