Treball Autònoms i Economia Social
Lluita contra la precarietat laboral? (rèplica al titular de C's)
Fa pocs dies el grup parlamentari Ciudadanos del Congrés de Diputats, va registrar una proposició de Llei amb el nom de lluita contra la precarietat laboral. Aquest projecte al seu entendre, amb un nou model de contracte únic, la motxilla austríaca i un anomenat “bonus” d’estabilitat empresarial, dóna solució a la precarietat laboral.
La pretensió de reformar la normativa laboral, aprofitant conjuntures polítiques a cop de titular populista, és una greu irresponsabilitat, sobre tot després de fer una lectura a la proposta, la qual com a mínim deixa marge a una major precarització, concretant sols alguns aspectes força irrellevants i insinuant la pèrdua de drets, posant en la safata d’entrada el fer i desfer en un mercat liberal, apostant per un canvi en la forma d’indemnitzar, a la baixa, i apel·lant la destrucció de drets, per mitjà de noves formes d’extingir llocs de treball col·lectivament.
A Catalunya, apostem per un marc català de relacions laborals, convençuts que les modificacions de les lleis laborals, s’han de guiar per un model de concertació, que doni garanties des del minut zero. Cal el consens per afrontar als canvis normatius, que des de la reforma del 2012, han abocat a les persones treballadores a transigir davant la pèrdua de drets i una disminució constant dels principals indicadors qualitatius del món del treball.
La proposta de Ciudadanos, parla de mesures vers la igualtat i la disminució de la bretxa salarial? No. Diu quelcom del paper dels agents socials la proposta? No. Aposta per idees per afrontar noves formes de treballar que pugui recollir la negociació col·lectiva? No. Fa algun intent en qualificar els convenis col·lectius de sector vs el d’empresa? No. Fa alguna proposta per qualificar i dignificar el model de subcontractació actual? No. Parla de l’establiment d’un salari de referència? No. Parla de polítiques educatives i ocupacionals que focalitzin l’ocupabilitat de les persones? No. S’afronta el contracte a temps parcial, el qual actualment es permet a preu hora ordinària, com complementaries, fer un 50% més de jornada? No. I una llista massa llarga de preguntes les quals les respostes, són NO.
No podem afrontar la qualitat en el món del treball, a pedaços. I menys a cop d’intencions i titulars, els quals falten a la realitat i la veritat. El “patchwork” és una tècnica massa bonica, com per manllevar-la tan alegrement.
Enric Vinaixa Bonet
Sectorial de Treball, Autònoms i Economia Social
Esquerra Republicana
treball@esquerra.cat
La pretensió de reformar la normativa laboral, aprofitant conjuntures polítiques a cop de titular populista, és una greu irresponsabilitat, sobre tot després de fer una lectura a la proposta, la qual com a mínim deixa marge a una major precarització, concretant sols alguns aspectes força irrellevants i insinuant la pèrdua de drets, posant en la safata d’entrada el fer i desfer en un mercat liberal, apostant per un canvi en la forma d’indemnitzar, a la baixa, i apel·lant la destrucció de drets, per mitjà de noves formes d’extingir llocs de treball col·lectivament.
A Catalunya, apostem per un marc català de relacions laborals, convençuts que les modificacions de les lleis laborals, s’han de guiar per un model de concertació, que doni garanties des del minut zero. Cal el consens per afrontar als canvis normatius, que des de la reforma del 2012, han abocat a les persones treballadores a transigir davant la pèrdua de drets i una disminució constant dels principals indicadors qualitatius del món del treball.
La proposta de Ciudadanos, parla de mesures vers la igualtat i la disminució de la bretxa salarial? No. Diu quelcom del paper dels agents socials la proposta? No. Aposta per idees per afrontar noves formes de treballar que pugui recollir la negociació col·lectiva? No. Fa algun intent en qualificar els convenis col·lectius de sector vs el d’empresa? No. Fa alguna proposta per qualificar i dignificar el model de subcontractació actual? No. Parla de l’establiment d’un salari de referència? No. Parla de polítiques educatives i ocupacionals que focalitzin l’ocupabilitat de les persones? No. S’afronta el contracte a temps parcial, el qual actualment es permet a preu hora ordinària, com complementaries, fer un 50% més de jornada? No. I una llista massa llarga de preguntes les quals les respostes, són NO.
No podem afrontar la qualitat en el món del treball, a pedaços. I menys a cop d’intencions i titulars, els quals falten a la realitat i la veritat. El “patchwork” és una tècnica massa bonica, com per manllevar-la tan alegrement.
Enric Vinaixa Bonet
Sectorial de Treball, Autònoms i Economia Social
Esquerra Republicana
treball@esquerra.cat