Societat digital

Una llengua, un sistema operatiu. Ubuntu en català!

Josep Gallart
Josep Gallart
La comunitat d'usuaris d'Ubuntu en llengua catalana neix a imatge de moltes comunitats voluntàries arreu del món que promou el sistema operatiu Ubuntu per donar suport als usuaris finals. Aquesta és una petita història de treball col·laboratiu que va néixer fa mes de 10 anys.

La comunitat catalana d'usuaris d'Ubuntu aplega els usuaris de llengua catalana d'Ubuntu en totes les seues varietats. L'àmbit d'actuació del LoCo Team català (equip de la comunitat local) és principalment els Països Catalans, els territoris on es parla tradicionalment el català, on hi ha membres i voluntaris a pràcticament arreu de llur geografia.

Ubuntu està basat, en la seva gran majoria, en la tasca desenvolupada pel prestigiós projecte Debian (article a la Viquipèdia), un sistema operatiu 100% lliure fundat per Ian Murdock l'any 1993 (quan Linux tenia només 2 anys) i desenvolupat des d'aleshores per milers de voluntaris d'arreu del món.

Tal com marca la tradició, després de 6 mesos d'espera, a l'abril de 2018 es farà pública la versió definitiva del GNU/LinuxUbuntu 18.04 LTS. Per celebrar-ho, la comunitat de l'Ubuntu en català, tal i com porta fent amb l'aparició d'anteriors versions de l'Ubuntu, organitza aquest cop tres festes (Release Party): Tàrrega (5 de maig), Pal (19 de maig) i València (26 de maig). Aquestes festes són organitzades per tot el món pels grups locals (LoCo Teams) de l'Ubuntu.

Ubuntu i tots els sistemes amb nucli linux formen part del que anomenem «programari lliure». El programari lliure és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït, bé en una versió modificada o sense modificar, sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets. De fet, existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicències per la seva distribució.

Generalment, les principals variacions entre llicències solen ser els termes exactes i les condicions imposades en la redistribució de còpies modificades del programa. Cal dir que la majoria de llicències admeten que un programa lliure es pugui distribuir també comercialment (és a dir, pagant). En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no se sol considerar lliure. L'èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo. Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general, es pot trobar gratuïtament a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, USB, etc). A causa d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es dediquen a proporcionar serveis de valor afegit com a suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració o certificació.

D'acord amb la definició de la Free Software Foundation, un programari és «lliure» quan es garanteixen les següents «llibertats»

Llibertat Descripció
0 La llibertat de fer servir el programa, amb qualsevol propòsit.
1 La llibertat d'estudiar com funciona el programa i modificar-lo, adaptant-lo a les teves necessitats.
2 La llibertat de distribuir còpies del programa.
3 La llibertat de millorar el programa i fer públiques aquestes millores per a tothom, de manera que tota la comunitat en surti beneficiada.


El programari lliure és "tècnicament viable, econòmicament sostenible i socialment just". Així ho afirma Jordi Mas al seu llibre homònim (Col·lecció “Manuals i Formularis”, 15). Però, quins beneficis concrets té a l’administració?

El programari lliure és tècnicament viable perquè permet reaprofitar projectes lliures existents,
Com hem dit, el programari lliure és econòmicament sostenible perquè elimina possibles llicències d’ús i retalla costos.

Amb la llibertat d’escollir proveïdor sense restriccions es pot potenciar la reinversió dels diners públics al territori tot afavorint l’economia de proximitat. Generant un cercle virtuós on qualsevol pime, cooperativa i autònom pot oferir els seus serveis, en igualtat de condicions. En un país on el 90% de les empreses són petites i mitjanes, això obre un ventall de possibilitats molt ampli.

El programari lliure és socialment just perquè garanteix els drets fonamentals de la ciutadania. L’accés al codi font i el seu control col·lectiu ajuda a saber què fa i auditar que no tingui cap porta drecera o vulnerabilitats de seguretat.

El programari lliure representa els valors de llibertat, transparència i participació, intrínsecs valors republicans. L’administració pot recuperar la proximitat amb la ciutadania si basa la seva activitat en aquests valors: permetent participar-hi sempre, rendint comptes proactivament i no sacrificant la seva llibertat com institució popular.



Josep Gallart
Membre d'Ubuntu.cat, de la FSFE i de la sectorial de Societat de la Informació d'Esquerra Republicana