Comerç Turisme i Consum

Mercats i botigues, imprescindibles per enfortir el teixit humà d'un país

Eva Baró
Eva Baró
El passat 22 de setembre, en el marc del Consell Nacional, escoltàvem una carta que l’Oriol Junqueras dirigida al consellers i conselleres nacionals. Ell ens explicava que no era “creïble ni possible defensar la construcció d’un país millor sense vocació de servei, sense intentar millorar el dia a dia dels nostres ciutadans i ciutadanes”. I insistia en que, per a nosaltres, la independència era “la via per tenir les millors eines per millorar la vida de la gent, no l’excusa per a no fer servir les eines de les que ja disposem ara”.

Em va fer pensar en fins a quin punt les polítiques públiques que es fan des de l’Administració poden (o no) revertir i millorar les condicions de vida dels col·lectius i, en particular, d’un àmbit essencial pel país com és el comerç de proximitat, el comerç urbà. I em va fer pensar en fins a quin punt, alhora, el comerç urbà i de proximitat pot revertir en la societat, indirectament contribuir en la construcció del projecte polític que implica la República. Estem davant d’un cercle virtuós que cal preservar, cuidar i atendre degudament, per que reverteix en positiu en tots els sentits.

Esquerra Republicana sempre ha tingut molt clar quin és el seu model de comerç. És un model que preserva el petit comerç, el comerç urbà, el comerç familiar, davant les grans marques i els grans centres comercials. Que posa en valor i potencia la seva genuïnitat, el seu caràcter i la seva idiosincràsia per davant de la tendència uniformitzadora i estandaritzadora que comporta la globalització. Que vol protegir-lo com a mitjà de vida de tantes i tantes persones i famílies. Que vetlla per la seva qualitat. I per si fos poc, és un model absolutament essencial en la construcció i la preservació d’un teixit social invisible però sumament dens que ajuda a fomentar les coneixences, la convivència, el sentiment de pertinença, els vincles personals amb altres persones i amb l’entorn. Un comerç de proximitat fort i a ple rendiment enforteix el teixit humà i emocional d’un país.

Els mercats, els colmados de queviures, les merceries, els tallers mecànics, les sabateries, les herboristeries, les botigues de roba de nen, les ortopèdies, els forns, les fusteries, les ferreteries, les botigues que arreglen sabates, les drogueries, les peluqueries i els barbers, les botigues de música, les gelateries, les cafeteries, les pastisseries, etc. Tots ells són actors principals i fonamentals en la construcció d’aquest teixit, d’aquesta xarxa que cohesiona i uneix a les persones d’un país.

Preservar i vetllar per millorar les condicions de vida de les persones i les famílies que tenen un petit negoci i són comerç de proximitat, familiar i urbà és un deure. Per vocació de servei. Per convicció i compromís amb la ciutadania. I també per la seva contribució a teixir la xarxa de pertinença i cohesió de tot un país: un factor indispensable per assolir la República.


Eva Baró
Diputada al Parlament de Catalunya
Esquerra Republicana
comercturisme@esquerra.cat