Agricultura Ramaderia i Pesca

El model català de governança pesquera reconegut al més alt nivell internacional

Sergi Tudela, Antoni Abad i Teresa Jordà
Sergi Tudela, Antoni Abad i Teresa Jordà
Un model fonamentat en el cogovern republicà

El proppassat 27 de setembre, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació, la FAO, va guardonar el model català de gestió pesquera participativa en el marc d’una Conferencia d’Alt Nivell que tingué lloc a Valletta, la capital de Malta. Per part catalana hi assistí una representació del Govern encapçalada per l’Honorable Consellera Teresa Jordà, així com representants de les confraries de pesca del país. La mateixa Comissió Europea, present a Malta mitjançant el Comissari Karmenu Vella, va piular en anglès una felicitació al “Catalan model”, tot finalitzant amb un explícit “Felicitacions!”. La vetlla del dia del lliurament vam tenir ocasió de presentar formalment a una audiència internacional de més de 200 persones les característiques úniques del nou model català.

És realment tan innovador això que estem impulsant des del govern? Que té que el fa tan especial?

El decret 118/2018 sobre el model de governança de la pesca professional a Catalunya fou aprovat el 19 de juny d’enguany. Basat en experiències prèvies d’èxit (gestió de la pesquera del sonso, de la gamba de Palamós, iniciatives d’autogestió a Roses, ...) el nou decret instaura el principi de la cogestió com a model propi de gestió pesquera de Catalunya. La cogestió implica la fi del monopoli del poder per a la presa de decisions, el qual d’ara endavant és sotmès a un procés de “devolució” des de l’administració en favor de “comitès de cogestió” integrats per representants dels pescadors, l’estament científic, la societat civil (tercer sector ambiental) i també de la mateixa administració, tots ells en un mateix pla pel que fa a poder decisori. Ras i curt, els plans de gestió seran confegits entre tots els actor i a una escala local i supralocal, des del mateix territori, i la seva implementació serà flexible i adaptable, tot seguint un esquema d’ajustament adaptatiu. El nou esquema responsabilitza tots els actors, potencia l’assoliment del consens i dona suport a una gestió intel·ligent de l’activitat pesquera que cerca la maximització dels guanys sobre una base de sostenibilitat (gestió bioeconòmica).

La norma catalana suposa el primer cas a Europa -i, possiblement, també al món- d’un marc normatiu formal que regula el funcionament dels comitès de cogestió, incloent els drets i deures dels seus integrats. Al comitè de cogestió de la pesquera de sonso s’hi va afegir la setmana passada el de la pesquera de sípia de les badies de Pals i Roses -el primer creat a l’empara del nou decret-, així com l’anunci de la imminent creació d’almenys quatre més (cobrint dues pesqueres artesanals de pop, una de peix blau i la del cranc blau de Terres de l’Ebre).

La cogestió funciona, compta amb l’aval de la ciutadania i ha vingut per quedar-se. Cogestió i cogovern són també noms de República.


Sergi Tudela
Sectorial d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
Esquerra Republicana
agricultura@esquerra.cat