Recentment la fundació Josep Irla ha presentat l’estudi «Una violència oculta: assetjament sexual en dones migrades treballadores de la llar i les cures» elaborat per Sílvia Bofill Poch, antropòloga, amb la col·laboració de Norma Véliz Torresano de l’Associació Mujeres Pa’lante.

La hipòtesi principal de l’estudi sosté que l’assetjament sexual a dones migrades treballadores de la llar i les cures és una de les formes de violència masclista més oculta i invisibilitzada de la nostra societat.

D’aquesta forma, amb l’objectiu de detectar i quantificar les situacions d’assetjament sexual viscudes en l’àmbit laboral, l’autora realitza una enquesta a un total de 80 dones migrades, de les quals el 50% es troba en situació irregular (71% del sector de les cures i 52,5% de neteja).

L’enquesta evidencia que el 41% de les dones afirma haver estat objecte de grolleries tals com insinuacions, proposicions o comentaris sexuals; el 28% manifesta haver estat objecte de tocaments o apropaments excessius; el 10% confirma haver rebut demandes de relacions sexuals (sota pressió o no) mentre que el 10% afirma haver patit abusos sexuals.

Les dades contingudes en l’estudi mostren una tendència a la normalització de la violència masclista. Concretament, s’aprecia una amplia diferencia entre l’assetjament tècnic -situacions d’assetjament diverses però no considerades com a tal- i, l’assetjament declarat -situacions on les dones es reconeixen com a víctimes-. En concret, només el 24% de les dones reconeix les situacions exposades com abús sexual.

Cal assenyalar que, les reaccions davant l’assetjament sexual són diverses. En aquest sentit, el 9% de les dones que han patit una situació d’assetjament manifesten haver rebut amenaces i coaccions per part de la persona que les ha assetjat. Sent així, un total de 18 dones han explicat la situació, d’aquestes, 5 han demanat ajuda alguna entitat i tan sols 4 dones ho han denunciat a la policia.

L’estudi identifica els factors que expliquen i fan singular l’assetjament sexual en dones migrades treballadores de la llar i les cures. D’entre els que cal destacar (i) la condició migratòria agreuja el risc a partir assetjament, xantatges i coaccions sexuals, especialment quan les dones es troben en situació irregular (ii) la normalització de conductes i (iii) la por com a factor paralitzant i minvant de la capacitat de reacció davant l’assetjament, en especial la por a perdre la feina.

Així doncs, cal concloure que els factors associats al sector del treball de la llar i les cures, especialment la falta de regulació normativa, la precarietat laboral i la desprotecció social d’aquest col·lectiu, incrementen els riscos de violència masclista i condueixen a la invisibilització d’aquesta problemàtica.

Estudis com el present mostren la gravetat de la situació i evidencien que el dret al treball digne i la igualtat de gènere són polítiques socials prioritàries per aconseguir construir una República Catalana feminista i igualitària.

Ariadna Guixé

Membre del Fòrum Sindical.

Secretària de Gènere, Interculturalitat i Polítiques d’Equitat de la SL de Badalona