La conciliació de la vida laboral i la familiar en la petita i micro empresa crea un estrès i uns maldecaps que fa trontollar la mateixa empresa. Els horaris, tant d'empresa, comerç o escola, sembla que competeixin entre ells a veure qui fa la punyeta a l’altre. Aquí també hi hem d’afegir l’anomenat quart torn, aquells que treballen en caps de setmana i festius -i que no són pocs-.

Amb la irrupció de l'obligatorietat de marcar a l’entrada i a la sortida de la feina s'ha creat un altre front a les empreses difícil de pair, sobretot a les que em refereia al principi. En el sector del comerç i l'hostaleria resulta difícil complir els horaris estrictes. Hi han moltes circumstàncies que ho fan difícil, una d’elles una jornada festiva assenyalada en que hi ha hagut molta feina i no hi ha hagut temps de deixar res preparat en condicions per al pròxim torn o per l'endemà. La responsabilitat personal i la consciència no et permet que quan acabes el teu dia de treball, ho deixis tot a mitges.

Un altre tema és la contractació de personal i la manca d’especialistes i professionals del sector del comerç i, sobretot, de l'alimentari. Es pateix molta dificultat amb la substitució en casos com, per exemple, maternitat o paternitat i baixes laborals de llarga durada. Els alts costos laborals d’un empleat d’aquestes característiques fa que durant un temps a l’empresa, amb el personal que queda, s'han de repartir les tasques del que està de baixa o de permís.

Les administracions catalanes, sindicats i les organitzacions empresarials han de fer un esforç per arribar a un consens que dignifiqui i relaxi totes aquelles professions que fan que el país funcioni dia a dia. L'excés de liberalitzacions en alguns sectors perjudica la viabilitat d’allò que defensem: la micro empresa, comerç de proximitat, etc.

Jesús Lera i Blasco

Sectorial d'Empresa, Indústria i Serveis

empresa@esquerra.cat