El passat 5 de setembre el ministre en funcions Luís Planas va comparèixer a la comissió d’Agricultura per donar-nos explicacions del conveni amb Mercosur. El grup d’Esquerra Republicana al Congreso hi vam assistir, aquestes són les explicacions i preguntes que vam formular al ministre d’Agricultura

Després de més de dues dècades, el passat 28 de juny la UE i el Mercosur van concloure les negociacions sobre aquest acord comercial. En un món global és necessària la cooperació i la complementarietat comercial entre països, per la qual cosa sembla evident que el comerç és un senyal inequívoc de desenvolupament, tots aquells tractats comercials encaminats a fomentar aquesta complementarietat són positius.

Ara bé, també hauríem de reflexionar tots, sobre l'impacte que tenen aquests acords en la sobirania alimentària dels països o en el model de consum de proximitat que és el que garanteix un menor impacte ambiental. Els acords comercials són positius en tant que afavoreixin un model de relacions equilibrat i sostenible.

No obstant això, aquest acord ha estat àmpliament criticat, sobretot pel sector agrícola i ramader. Ja que ve a repetir els mateixos vicis de sempre, que són total opacitat en les negociacions d'acords de lliure comerç i que a més estan pactades a esquena i sense preguntar dels sectors productius i vulnerant els estàndards més bàsics.

Organitzacions agrícoles europees, com el COPA, ha criticat les concessions que s'han donat en matèria agro-alimentària , es permeten diferents requisits i estàndards de producció entre els agricultors europeus i llatinoamericans, la qual cosa pot derivar en problemes de competència. Particularment, els acords en el sector de la carn de boví, avícola, sucre, arròs i suc de taronja.

Estem acostumant-nos a veure com a lleis del comerç passen per sobre de qualsevol consideració social i ignoren qualsevol legislació comunitària, estatal, regional o local, sota l'únic objectiu d'aconseguir l'homologació reguladora, encara que comporti la seva devaluació.
Una lògica que inhabilita als poders regionals i locals davant els ajustos estructurals i que només protegeix a l'inversor. També aquesta homologació de regulacions suposa una rebaixa dels estàndards de protecció laboral i social de les classes treballadores. Fins i tot la involució d'estàndards com el control sanitari, exigències mediambientals, el marc polític o l'entorn laboral.

Sobre l'avaluació dels impactes d'aquest acord, la Comissió europea va realitzar un estudi on es va estimar una pèrdua de 1.000 i 3.000 M€ per als agricultors europeus si s'establís una àrea de lliure comerç entre tots dos blocs comercials. Les organitzacions agràries i cooperatives europees, per part seva, estimaven aquestes pèrdues en els 25.000 M€, fent especial èmfasi en els problemes que portaria l'alliberament en el sector de la carn de boví.

Tan obvi és que fins i tot, el propi comissari europeu d'Agricultura, Phil Hogan ha reconegut que la UE ha realitzat “significatives concessions” en matèria agrícola i agroalimentària en tancar l'acord d'associació, però considera que el resultat obtingut és “equilibrat”.
El sector ramader ha mostrat la seva preocupació davant l'impacte d'aquest acord comercial. També s'han mostrat molt crítics amb la Comissió Europea (CE) en relació amb l'afirmació que l'Acord garanteix els compromisos mediambientals que han assumit les parts, ja que creuen que no s'ha tingut en compte el volum de CO2 que generarà el transport de les mercaderies dels països MERCOSUR a Europa.

El sindicat Unió de pagesos remarca que les importacions d'arròs en els mercats de la Unió Europea (UE) procedents dels països de Mercosur han incrementat un 200% en els últims quatre anys i la proposta d'acord comercial, que preveu un contingent de 60.000 tones anuals sense cap mena d'aranzels, amenaça les seves produccions d'arròs.
Per tant, els estudis i les xifres mostren un clar desavantatge del costat de la UE, particularment per al sector agroalimentari, el pot afectar significativament la sostenibilitat futura de les explotacions agràries europees i espanyoles.

Demanem al Sr. ministre que reclami a la Unió Europea estudis d'impacte econòmic sobre aquells sectors més sensibles a l'acord comercial amb Mercosur amb l'objectiu de conèixer els efectes a mitjà i llarg termini sobre els productors. Alguns sindicats que ja van lamentar que la Comissió Europea hagi tancat aquest acord han demanat al Consell Europeu que no l'aprovi i el Parlament europeu que no el ratifiqui.

Ara sembla que l'acord està en stand by. El pols entre el Brasil i Europa, amb França al capdavant, pels devastadors incendis a l'Amazònia, sembla posar en perill la seva ratificació en aquests països.

Hores després que el president francès, Emmanuel Macron, anunciés la inclusió d'aquesta “crisi internacional” en el cim del G7, París va fer un pas més en anunciar que podria bloquejar l'acord de Mercosur pels incompliments del Brasil en matèria de compromisos mediambientals. Irlanda s'ha unit a una amenaça que, encara que no és unànime, constitueix un advertiment.

Per a París, resulta clar que “el president Bolsonaro ha decidit no respectar els seus compromisos sobre el canvi climàtic ni actuar en matèria de biodiversitat”, clàusules que França considera innegociables per a ratificar el tractat.

També Dublín ha anunciat que està disposat a bloquejar l'acord amb el Mercosur si el Brasil no compleix amb les seves obligacions mediambientals.

Podem intuir que el president Macron així com el govern Irlandès reben fortes pressions de la indústria agroalimentària ja que són conscients de l'enorme impacte que pot tenir en el mercat europeu l'entrada de productes agroalimentaris amb un cost de producció menor a causa de les condicions laborals dels països d'origen.

Segurament el govern espanyol està rebent la mateixa pressió per part del sector agrari, però no tenim clar si hi ha alguna resposta per part del govern. És més, el seu Govern en funcions, s'ha afanyat a assegurar que Espanya no comparteix el moviment franc-irlandès i que considera “equivocat” barrejar el debat de la conservació de l'Amazona amb un pacte comercial.

Sembla ser que el govern espanyol no té en compte la defensa dels seus productors, ni l'exigència dels estàndards. Entenem que, han d'exigir-se els mateixos estàndards de qualitat i producció a totes dues parts, perquè si no, s'incorreria en una situació de competència deslleial molt perjudicial per al sector agrari, sector que suposa actualment un motor socioeconòmic molt important en moltes de les poblacions rurals.

Aquestes són les preguntes que vam formular:

No creuen que davant una negociació tan important per al sector, s'haurien de consultar als sindicats agraris i ramaders?

No seria millor Sr. ministre que cada país consumíssim el nostre propi producte i només importéssim el que no podem produir?

Sr. Ministre, té pensat com recuperar la capacitat productiva? Recuperar la capacitat productiva vol dir més reg. Més aigua i polítiques de regadiu. Preveuen dotar d'ajudes als joves agricultors?

Tenim un gran repte com a país que és crear les condicions perquè el món rural sigui productiu i per això ens fa falta un canvi estructural perquè els agricultors siguin els principals gestors del territori. Hem de pensar en global, prenent consciència de l'importantíssim paper del món rural, construint un sector fort i dinàmic.

Inés Granollers

Diputada al Congrés de Diputats