“Quan els treballadors fan vaga, no és que no vulguin treballar, sinó que volen fer-ho en millors condicions”.

El 30 de novembre d’enguany es compliran cent anys del brutal assassinat del polític, advocat i defensor del moviment obrer català Francesc Layret i Foix.

Layret va néixer el 12 de juliol de 1880 a Barcelona. Va ser un conegut advocat laboralista, però també un activista que defensava els drets dels treballadors i de les classes populars, i que denunciava sempre la injustícia social; remarcar que la seva lluita era sense violència.

Va participar, a començaments de segle, en la fundació de l’Associació Escolar Republicana i de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Més tard, des de l’Ajuntament de Barcelona, del qual va ser regidor, va impulsar dotar pressupostàriament la ciutat d’escoles municipals amb l’ensenyament en llengua catalana, en coeducació i sense adoctrinaments.

En la seva trajectòria política impulsà la creació de diverses formacions polítiques republicanes (Unió Federal Nacionalista Republicana, Bloc Republicà Autonomista, Partit Republicà Català). Layret resultà elegit diputat a les Corts espanyoles per la circumscripció de Sabadell en les eleccions celebrades l’1 de juny de 1919, on el pes del moviment obrer era molt important. Les seves intervencions com a diputat van ser seguides amb gran atenció, on les denúncies contra la repressió dels sindicats i la dura situació que els treballadors havien de patir a Catalunya eren constants. El 7 d’abril de 1920 va fer la seva última intervenció en el Congrés dels Diputats.

La vida li fou estroncada en plena maduresa, quan l’aproximació del Partit Republicà Català i el sindicalisme feien preveure una col·laboració que hagués transformat el panorama electoral. El 30 de novembre de 1920 va ser brutalment assassinat a Barcelona per pistolers de la Unió de Sindicats Lliures (sindicalisme groc), a ordres del governador civil de Barcelona Martínez Anido, uns dies després que intercedís com a diputat per poder evitar la deportació de trenta-sis dirigents sindicals i republicans, entre els quals hi havia Lluís Companys.

Des del Fòrum Sindical, agrair als grups municipals d’ERC de Barcelona i Sabadell que mitjançant una Declaració Institucional al Consell Plenari Municipal el primer, i una moció al Ple el segon, la seva implicació i compromís en la realització de diversos actes per mantenir viva la memòria i reivindicar, en aquests moments històrics més que mai, la figura de Francesc Layret.

Mingo Meseguer

Fòrum Sindical