Tot i ser nou a la sectorial, com que he treballat des de l’altre costat de la taula, puc dir amb tota fermesa que estem anant en la bona direcció. Després de quasi 8 anys d’expansió en que el sector creixia a raó de 1000 ha l’any, gràcies al “Plan de reconversión” de Madrid, els fons operatius de i l’entrada de fons d’inversió buscant l’estabilitat al sector fructícola, en un moment de creació de nous regadius a casa nostra, va arribar la guerra de Crimea i amb ella el vet rus. Aquest dia, el 8/8/2014 està gravat a la memòria dels fructicultors catalans, ja que va suposar la pèrdua d’un mercat que suposava el 28% de les nostres exportacions, sense possibilitat de trobar-ne cap més que pugui compensar-ho, i per tant, la saturació de la resta de mercats i en conseqüència l’enfonsament del preu.

En el Pla Estratègic d’Acció de la Fruita Dolça, elaborat des del DARP conjuntament amb el sector, (http://agricultura.gencat.cat/web/.content/04-alimentacio/pla-accio-fruita-dolca/enllacos-documents/fitxers-binaris/pla-accio-fruita-dolca.pdf) es va arribar a l’acord que calia reduir producció per recuperar els preus en origen. Hi havia l’acord amb el ministeri d’agricultura de cofinançar el pla, perquè era important per Espanya també, tot i que a l’hora de la veritat van incomplir (com sempre) i va assumir tot el cost la Conselleria d’agricultura amb fons propis.

D'aquest pla, en que ja s’ha pagat el primer tram, se’n veuran els resultats enguany, segur que les cooperatives veuran millorat el seu flux i per tant, podran gestionar millor les seves vendes. Entenem que l’ideal és un pla de reestructuració a nivell de tot l’estat, perquè tant a l’Aragó com a Extremadura és produeix fruita que competeix amb la nostra, i per tot allò que hem explicat és molt necessari reduir l’oferta per recuperar els preus en origen.

Alhora des de 2017 s’han incrementat els costos productius via impostos des de l’estat, així com tots els inputs necessaris per la producció d’aliments.

La bateria de mesures del Consejo de Ministros no millorarà la situació, ja que no te en compte que el sector hortofructícola català és netament exportador, com el vi, l’oli i el porcí. Tots aquest sectors i d’altres amb menor mesura ajuden a equilibrar la balança comercial agroalimentària Catalana, el nostre país també te el repte de ser menys dependent de les importacions, però d’això ja en parlarem.

El sector agrari català necessita mesures urgents, per això és important aconseguir que el Real decret de la cadena alimentaria es tramiti com a llei, en cas contrari només ens quedarà la Llei d’acompanyament dels pressupostos, i potser hi hauran altres assumptes a negociar.

Necessitem un Pla de reestructuració de la fruita a nivell d’estat i finançat per aquest, que tingui com a objectiu final assolir un preu just pel productor. Mentre no s’hi arriba és necessària l’adaptació dels mòduls de l’IRPF i dels costos laborals a la realitat de la crisi de preus, així com millorar l’organització del sector, tant verticalment com horitzontalment. I la més important, la transposició de la Directiva Europea de la llei de la cadena alimentaria, el Real decret del ministeri sol protegeix el 7% de les operacions comercials a casa nostra, ni el 15% que va a la xarxa de Mercasa (amb contracte de dipòsit) ni el 78% que va a exportació queden coberts per l’actual legislació. El sector te la urgència que hi hagi sempre preu en les operacions comercials, per sobretot prendre les decisions necessàries per evitar o minimitzar els moments de crisi.

Mentrestant, hem de seguir treballant amb al Govern de Madrid per millorar la situació de la pagesia catalana amb totes les mesures abans explicades, però també hem de fer els deures, el sector te damunt de la taula la necessitat de treballar plegats, tots els sectors agrícoles, però més aquells que tenen un gran pes en les transaccions internacionals, per guanyar múscul i poder competir i donar servei als seus clients de forma més eficient.

Fa 100 anys en un moment de forta ebullició republicana és van crear la majoria de cooperatives de Catalunya, per evitar els especuladors i assegurar una renda a la pagesia. Aquest model necessita refundar-se, ja que va ser molt útil, però en un moment d’obertura de mercats i en que el mercat és el món, necessitem estructures comercials fortes, que permetin la professionalització dels equips directius, i que sense la necessitat de tancar cap planta transformadora, ja sigui cellers, molins, centrals de confecció o escorxadors, puguin ajudar a guanyar valor a la pagesia, que és la gran damnificada d’aquest procés de globalització.

Actualment, el sector està immers en un canvi de paradigma i les seves estructures actuals si no ho millorem no seran suficients per tirar endavant la introducció de les noves tecnologies, com el Big Data, blockchaine, l’automatització de processos e indústria 4.0 i sobretot la robòtica. Però també la sostenibilitat, tenim un país petit, amb molts microclimes i molts ecosistemes, hem de decidir entre tots quin és el món rural que volem i quin nivell de protecció mediambiental hem d’exercir alhora que defensem la sobirania alimentaria, perquè en un planeta amb 10000 milions d’habitants les estratègies alimentaries seran molt importants per al benestar de la seva gent. En aquest camí, el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya (PEAC), és l’eina que ens ha de permetre definir-ho.

Salut i República

Francesc Pena

Sectorial d'Agricultura, Ramaderia i Pesca

Esquerra Republicana

agricultura@esquerra.cat