Comerç Turisme i Consum

Covid 19: present i perspectives de futur del sector de l'allotjament turístic a Catalunya

Inmaculada Ranera
Inmaculada Ranera

En un context tant complicat com el que ens ha tocat a tots viure, sense poder ni tan sols comparar-lo amb crisis passades, la nostra indústria turística està sent un dels sectors que més durament està patint les actuals circumstàncies. Fem un petit repàs de la realitat que està vivint el sector dels allotjaments:

  • Tancament de tots els allotjaments turístics (hotels, apartaments turístics, càmpings, etc), amb l’excepció dels de llarga estada que tinguin encara clients, sempre i quan aquests puguin prendre totes les mesures de seguretat entorn al Covid19.

  • Suport del sector hoteler català a les crides de les diferents administracions, cedint els seus establiments per tasques hospitalàries o relacionades amb la cura de la nostra salut, incloent l’ajut per allotjar persones de les residències de gent gran.

  • Les empreses del sector han hagut d’implementar Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) donat que els ingressos han caigut en picat, en un període extraordinàriament curt de temps, mai vist abans a la indústria turística.

  • Actualment, tant la demanda interna com la demanda internacional són inexistents

Pel que fa als possibles escenaris de futur, el panorama és ben incert, donat que ningú no té la resposta en relació a la fi de la crisis del Covid19, i tampoc no hi ha resposta en relació a com pot ser la recuperació de la demanda, que estarà lligada a l’evolució de l’economia, tant a nivell nacional com internacional.

En aquest sentit, tot i que cal ser sempre optimistes, també cal tenir en ment els diferents escenaris de futur, en funció dels quals caldrà prendre unes o altres mesures per apaivagar les possibles conseqüències. Per una banda, sembla força obvi que, quan el confinament s’apropi al seu final, les mesures de precaució davant el contagi podrien continuar vigents en tot o en part, de manera que la recuperació pel sector turístic pot ser lenta fins i tot en relació a la demanda interna. En qualsevol cas, aquesta es recuperarà abans que la demanda internacional, que pot veure’s molt afectada pel com evolucioni el control de la pandèmia als món, així com pel possible tancament de fronteres als ciutadans de països on la mateixa encara no estigui ben controlada. Els viatgers havien superat ja la por als atacs terroristes en les gran capitals europees, que cada vegada s’han recuperat més ràpid dels mateixos, però ara pot arribar una nova por a viatjar: la del contagi mentre no hagi una vacuna disponible.

D’altra banda, caldrà preveure els efectes del teletreball en confinament i de com les noves tecnologies han ajudat a moltes empreses i treballadors a continuar la seva tasca gràcies a les mateixes, de manera que el sector de reunions i grans esdeveniments internacionals (MICE) es pot veure també afectat i ajornar-se la seva recuperació si les empreses decideixen seguin emprant les mateixes tecnologies per interconnectar-nos.

Moltes veus dins el sector preveuen que la temporada turística d’aquest 2020 està ja perduda, entre d’altres factors, per les vacances forçoses a que molts treballadors es veuran forçats, tant a Catalunya com a altres països i zones del món, així com per la debilitat que travessarà l’economia en els propers mesos. Tot i que el 2021 es preveu per molts experts com a l’any de l’inici de la recuperació, caldrà veure com aquesta es desenvolupa i caldrà veure quantes empreses del sector han pogut aguantar l’embranzida i poden tornar a obrir les seves portes. A més, haurem d’estar amatents a l’impacte de la crisi en el sector de les aerolínies: si viatgem menys, volar serà més car i els viatges que puguem fer seran més curts, amb el conseqüent impacte a sector dels allotjaments turístics.

És, doncs, davant de totes aquestes incerteses, que tant el propi sector com les diferents administracions, han de començar a treballar plegades en varis escenaris de futur per tal de tenir preparades distintes mesures en funció de quines puguin ser les situacions en que ens trobarem.

Caldrà resiliència i caldrà flexibilitat per dur a terme els canvis que siguin necessaris per tal que el sector pugui no només tirar endavant, sinó també reinventar-se allà on calgui i recuperar el més aviat possible tots els llocs de treball perduts. Entre d’altres, caldrà posar en marxa el quan abans millor les campanyes de promoció interna, per tal que la ciutadania pugui ser solidària amb un dels sectors més colpejats, ajudant a una millor i més ràpida recuperació. S’haurà de compaginar aquesta promoció interna amb campanyes internacionals per tal que el destí Catalunya segueixi sent present, però caldrà fer-ho amb cura i quan es pugui garantir que el coronavirus està totalment controlat, de manera que la seguretat del destí quedi palesa.

D’altra banda, ningú no sap del cert quants establiments podran tornar a obrir les portes. Molts empresaris del sector es veuran forçats a mantenir establiments tancats fins que els índex d’ocupació els permetin obrir-ne més i recuperar plantilles. Cal que les administracions locals en siguin conscients i es comencin a plantejar amb el sector quins són els possibles canvis d’ús que podrien ajudar als empresaris a superar la crisis, alhora que aquests canvis d’us poden donar oportunitat a que es desenvolupin nous models de negoci. En l’apartat dels apartaments turístics, s’hauran de plantejar també mesures d’amortització de les llicències d’aquest sector. També caldrà activar plans de formació per els treballadors afectats amb menys formació, de manera que puguin tornar al mercat laborals amb més opcions de tenir millors oportunitats.

Un altre possible escenari de futur fa preveure que la demanda de pisos turístics al centre de les ciutats pateixi un considerable decrement, ajudant així a pal·liar els efectes de la gentrificació. Aquesta seria una molt bona oportunitat per recuperar les persones que s’han vist obligades en els últims anys a marxar de les grans ciutats, fent-les més atractives de nou per un turisme de major qualitat que no desitja viatjar a orbes convertides en grans parcs turístics on només s’hi va per viure el moment de fer-se la fotografia per les xarxes socials. Podríem veure un escenari futur amb una ciutadania més empàtica i col·laboradora, que desitja conèixer l’ànima del destí amb major consciència pel que fa a la sostenibilitat mediambiental i econòmica.

Aquesta crisis global, com en són d’altres que ja tenim, ens ofereix oportunitats d’aprenentatge per superar-la amb una resposta global i actuacions locals.. Per fer-ho, però, les decisions hauran de ser transversals i s’hauran de prendre amb la col·laboració entre els òrgans de govern i la pròpia industria.

 

Inmaculada Ranera

Sectorial de Comerç, Consum i Turisme

comercturisme@esquerra.cat