Ens trobem immersos en un canvi del sistema tal i com el coneixíem fins ara, la crisi del COVID-19 ha ajudat a precipitar uns canvis que un sistema en fallida necessitava per reinventar-se. La gran pregunta és com ens hem de preparar per afrontar aquesta nova versió del capitalisme que s’apropa.

Estem veient com s’implanta el teletreball a marxes forçades i per obligació. Aquesta nova forma de treballar ens està portant cap a una desregulació d’horaris, de drets col·lectius i individuals, i està deslliurant a les empreses d’uns costos fixos que ens estan traspassant a nosaltres pel mateix preu. Cal preparar, i afrontar, una negociació per impedir que recaiguin sobre les nostres espatlles totes aquestes càrregues.

Continuem reclamant la prohibició dels acomiadaments, estem veient com hi ha empreses que aprofitant la crisi del COVID-19 estant fent una reducció de plantilla per la via directa. El que el Govern de l’Estat ha fet ha estat que aquests acomiadaments siguin improcedents, però cap pas ferm cap a la seva prohibició real.

Enfortim els serveis públics i l'economia social. No podem tornar a deixar en mans privades el benestar i les cures de les persones a determinades empreses que ens han demostrat que han vingut a fer diners a costa nostra. Cal garantir uns serveis públics dignes, una bona regulació que eviti les situacions de domini del mercat i nacionalitzar les empreses i serveis que es considerin essencials per a un ple desenvolupament de l'Estat del benestar tal i com el desitgem. 

Volem una sanitat pública real i completa, on no es torni a retallar ni un euro. Volem que s’incrementi la plantilla d’aquesta sanitat i es respectin els drets de les persones treballadores.

Exigim la creació d’impostos a les grans fortunes i a les empreses tecnològiques. Europa a aquí, com a molts àmbits, està jugant també el paper que volen els lobbies i els estats. S’ha de lluitar contra l’evasió d’impostos, tant la il·legal com la feta de manera legal aprofitant les eines que el capitalisme els hi posa a l’abast.

Reclamem la regularització urgent i permanent de les persones migrants, necessitem de tothom per sortir d’aquesta crisi. I a més, en aquesta situació, encara es crea una major indefensió d’aquestes persones treballadores sense drets i sense una Inspecció de Treball que pugui actuar.

Demanem la supressió dels pagaments de la quota d’autònoms mentre duri aquesta crisi. No podem oblidar que aquest país té una classe treballadora on moltes d’aquestes persones s’han vist obligades a fer-se autònomes per continuar al mercat laboral.

Cal plantejar la posada en marxa d’una Renda Bàsica, com l’única eina que ens podrà ajudar a afrontar i sortir d’aquesta crisi de la millor manera possible. Una Renda que permetria no deixar a ningú fora, ni que l’economia s’aturés. No ens conformem amb ajuts limitats en el temps i, encara menys, referenciats al PIRMI.

Reivindiquem la sindicació i la negociació col·lectiva com a eina que ens ajuda a defensar els drets de les persones treballadores en les millors condicions. La redacció del RD 10/2020 amb l’eufemisme del permís retribuït recuperable, el que ve a ser una aplicació de la distribució irregular de la jornada obligada pel Govern de l’Estat, ens obliga a posar-nos d’acord empresa i treballadors per a la seva recuperació. Però si no s’arriba a un acord en el termini fixat, l’empresa el podrà aplicar de la manera que cregui convenient de forma unilateral. I vet aquí que les patronals ja ho estan aplicant i, recordant les darreres reformes laborals, diuen que s’ha de pactar empresa a empresa i no pas de forma global, impedint així la força de la unió de la classe treballadora. El “Gobierno más progressista de la historia” ens ha deixat als peus dels cavalls a les persones treballadores.

Exigim que les empreses garanteixin la salut i la seguretat de les persones treballadores, que es doti a tothom dels EPI’s necessaris per a poder fer la feina amb garanties. Cal complir i fer complir la LPRL. Amb la salut no s’hi juga!

Reclamem una veritable política de conciliació de la vida laboral i familiar. En aquests moments que les escoles es troben tancades i moltes persones treballadores s’estan veient obligades a reincorporar-se als seus llocs de treball, cal tenir en compte i poder adaptar i/o reduir la jornada laboral en tots els casos que sigui necessari per tenir cura de familiars fins a segon grau. Cal que es respecti la concreció horària que s’estigui sol·licitant per part de la persona treballadora, amb el ben entès que aquesta està justificada per aquests motius.

Reclamem al Govern de l’Estat que allargui el confinament total, tal i com han fet altres països, i es garanteixin els ingressos de les llars mentre duri la crisi sanitària. No pot ser que el capital i l’IBEX-35 estiguin per sobre del bé i del mal, manant sobre les persones i condemnant-nos a posar per davant de les nostres vides, els seus beneficis. La OMS adverteix que un desconfinament prematur durà a un segon confinament més dur i problemàtic.

Exigim que es garanteixi el pagament immediat de les prestacions a tothom i que es prenguin les mesures que calguin per a aquests efectes. Hi ha persones que no han pogut cobrar la prestació dels ERTO’s aquest passat dia 10, i això està provocant situacions molt crítiques a famílies de classe treballadora.

Ens estem trobant amb empreses que presenten un ERTO tot i tenir garantida la seva activitat i el cobrament de la mateixa per les administracions. Demanem que s’incrementi el personal dedicat a gestionar els ERTO’s presentats, i que es repassin totes les sol·licituds. Per a evitar situacions que carreguin encara més les arques públiques, i pretenguin descarregar les tresoreries dels empresaris.

Reclamem que es retornin els diners que s’han tret de les partides per a polítiques actives d’ocupació. La deriva recentralitzadora del Govern de l’Estat ha posat el teixit productiu i l’economia del país en una situació gairebé impossible de remuntar després de la crisi del COVID-19

Continuem reclamant la derogació de les darreres reformes laborals! Aquestes reformes laborals han permès que es facin ERO’s sense cap autorització prèvia per part de l’autoritat laboral, també han permès que la prevalència dels convenis sectorials o d’àmbit territorial desaparegui en cas que millorin els acords d’empresa, deixant així a moltes persones treballadores desprotegides al no tenir la força suficient per a negociar unes condicions adequades. Aquest darrer punt, al nostre país és força traumàtic si tenim en compte que la majoria del teixit empresarial està format per petites i mitjanes empreses.

Cal replantejar la bretxa salarial entre categories, aquesta crisi ens ha demostrat que hem de reivindicar i posar en valor la tasca de les persones que aquests dies estan a primera línia, i que massa sovint pertanyen a categories denostades. No pot ser que, segons demostren les dades de les Enquestes de Població Activa (EPA) del Instituto Nacional de Estadística (INE), una persona treballadora del sector d’activitats sanitàries i serveis socials guanyin, de mitjana, 27 vegades menys que un conseller del IBEX-35, 367 vegades menys que un president executiu i 232 vegades menys que un Conseller Delegat.

Reclamem el repartiment de la riquesa!

I ja per acabar, vagi des d’aquí el nostre aplaudiment i reconeixement a totes les persones treballadores que aquests dies estan fent la seva feina i estan contribuint amb el seu esforç i dedicació a que aquesta pandèmia no sigui una crisi encara més gran.

La sanitat i els serveis públics no només es defensen als balcons aplaudint, també es defensen als carrers, a les institucions i als centres de treball.

Bau Silanes

Vicepresident de Fòrum Sindical

forumsindical@esquerra.cat