Tot això en un condicions molt difícils perquè, al no ser considerat un sector prioritari, no hem pogut disposar dels mínims EPIs necessaris (mascaretes, guants, etc.) pels canals establerts per les institucions. En aquest escenari, ha calgut que tothom les busqui on pugui, en molts casos no disposant de les mateixes, a preus excessius o fora dels mínims estàndards de qualitat.

Cal afegir que el transport per carretera de mitja i llarga distància es troba també amb el problema de no disposar d’àrees de servei i hotels oberts per transportistes on poder dormir, menjar o fer les mínimes necessitats, en fi, un autèntic despropòsit. Per cert, encara que el preu del petroli a nivell internacional ha baixat un 60%, el preu final de la benzina i el gasoil només ha baixat un 13% a Espanya, perjudicant una altra cop als petits. Seria bo que el govern espanyol restableixi durant l’estat d’alarma la regulació de preus màxims per controlar una actuació insolidària i abusiva de les principals petrolieres.

Malgrat això, no ens queixem ja que la situació de moltes empreses i autònoms és dantesca, amb l’activitat aturada i sense ingressos, és molt complex poder respondre als pagaments de sous, proveïdors, impostos, etc. En aquest sentit, és clau que la liquiditat pugui arribar a tot el nostre teixit empresarial, sobretot als més dèbils, als autònoms i les pimes. Aquesta liquiditat és clau per no aturar la cadena de pagaments i poder resistir fins que es pugui reprendre l’activitat. Esperem que no es repeteixi com en l’anterior crisi, que les entitats bancàries aprofitin la situació per imposar-nos condicions abusives,
contractacions d’assegurances i tot el ventall de tripijocs als quals ens tenen acostumats.
Les institucions han de prioritzar mesures per salvar el teixit empresarial, ja que sinó, després de l’emergència sanitària vindrà una enorme emergència social produïda per l’atur i per totes les empreses que no hagin pogut resistir la situació. Cal una major sensibilitat per encarar el post-COVID i que els governs es mentalitzin que sense empreses no hi ha activitat econòmica.

Canvi de model

Malgrat la situació, penso que és un moment decisiu, la crisis en està fent veure que podem fer les coses d’una altra manera i cal que agafem força per fer un canvi de model i plantar cara a les grans multinacionals de l’ecommerce. M’explicaré, el sector logístic estem veient en primera línia com la demanda dels ciutadans de disposar de productes a casa seva s’ha disparat. La tendència de l’entrega domiciliària ara és quelcom imprescindible durant la crisis i l’única manera que els productors poden fer arribar productes als seus clients.
El que està passant ara no tornarà enrere, de la mateixa forma que molta gent s’ha adonat que es poden fer moltes reunions a distància, sense necessitat d’esmerçar temps i costos en desplaçaments, hi ha molts col·lectius que veuen que l’entrega domiciliària és una solució ideal. El que ara estem fent segurament perdurarà, potser no per tothom, però sí per una gran part de consumidors.