Societat de la Informació

Lliçons positives de la crisi de la Covid-19: el teletreball

Carles Julbe
Carles Julbe

La Covid-19 ha comportat una de les crisis sanitàries més importants que ha afectat occident els darrers anys, amb milers de morts i amb gran impacte econòmic i social arreu. Però també ha portat algun aspecte positiu com el teletreball.

Efectivament, des de l’àmbit TIC es dibuixava l’escenari de treballar des de casa des de feia molts anys o reduir els desplaçaments amb projectes de videoconferències, però van ser poques les empreses que no obligaven una presencialitat a l’oficina o deixaven de pagar desplaçaments als seus treballadors. Però això ha canviat de cop i molts creiem que per sempre.

L’element tecnològic estrella aquesta pandèmia ha estat la videoconferència, però la revolució va molt més enllà. Sense anar més lluny a la Generalitat, a través del CTTI, s’han arribat a fer centenars de reunions diàries per videoconferència, els arxius i el correu tots al núvol, s’han virtualitzat dotzenes d’aplicacions corporatives i s’han habilitat canals per fer tramitacions web com la preinscripció d’educació o la petició de prestacions socials, ...

També les institucions locals s’adapten i, per exemple, veiem com més de 350 ajuntaments (inclòs el de Barcelona) han fet plenaris telemàtics gràcies a la iniciativa del consorci Localret que permet fer amb seguretat aquests plenaris als seus associats de forma virtual.

Milers d’empreses catalanes s’han hagut d’adaptar a la situació, lògicament les grans empreses tecnològiques ho han tingut més fàcil i d’altres han hagut de fer de cop el que durant molts anys els experts anaven anunciant: que es pot treballar igual o millor des de casa, estalviant temps, diners i energia en arribar al lloc de feina mentre que la contaminació baixa en picat a les grans ciutats del nostre país.

Tot i això no oblidem dos aspectes importants. No hem de confondre teletreball i treballar en mode emergència i amb les criatures a casa ni podem oblidar-nos dels milers llocs de feina que han de mantenir la presencialitat. Tampoc ignorar els riscos com l’extensió de la jornada laboral, la reclamada llei de desconnexió digital o la ciberseguretat.

Per resumir, el teletreball, tot i alguns riscos, ha arribat per quedar-se: augmenta la productivitat laboral i la conciliació familiar, dona més llibertat al treballador d’autoorganització, permet fer més vida de barri buidant els grans centres de negocis, redueix la contaminació i els costos de desplaçament, ... S’haurà de regular bé, cert, però és una gran oportunitat pels treballadors, les empreses i les administracions. El futur ha arribat de cop per desesperació dels luddites de cada generació.


 

Carles Julbe

Sectorial de Societat de la Informació

societatinformacio@esquerra.cat