Treball Autònoms i Economia Social

El món del treball: ara hauria de ser el moment

Mingo Meseguer
Mingo Meseguer

Diu la sociòloga francesa Dominique Méda que “El treball és el nostre fet social total, estructura de banda a banda les nostres relacions amb el món i les nostres relacions socials. És la relació social fonamental”.

La pandèmia epidemiològica, d’extensió mundial, originada pel Covid-19, ha provocat una crisi econòmica d’una complexitat desconeguda, i diferent de tot el que havíem viscut fins ara. Avui en dia, les seves conseqüències econòmiques i socials han estat devastadores, afectant de ple l’edifici (en el qual ja apareixien algunes esquerdes) de l’estat del benestar; i les perspectives a mitjà i llarg termini són imprevisibles. Disposar de solucions no serà fàcil, perquè el futur, com el present, també és dinàmic i esmunyedís.

En el món del treball plou sobre mullat. Quan encara estem patint els efectes de la crisi financera del 2008 en forma de pèrdua de drets, cronificació de la precarització com un element estructural del mercat de treball, i l’augment continuat de la pobresa i les desigualtats laborals i socials, ens ha arribat el terrabastall del coronavirus. I ara hem d’actuar amb seny i no amb rauxa, tenint molt clar que no es pot fer front a aquesta crisi amb les receptes amb què es va respondre a la del 2008.

Durant el confinament hem pres més consciència dels elements bàsics de la vida: la salut, l’alimentació, les relacions familiars i personals...i també dels serveis essencials que es necessiten per viure-la, i que darrere d’aquests serveis hi ha treballadors i treballadores que fins aleshores es visualitzaven en un rol inferior (sent les dones les que majoritàriament ocupen aquests llocs de treball).

Tanmateix acostumem a tenir poca memòria i que els propòsits difícils que es prenen durant les crisis sovint es deixen de banda quan sembla que tornen les bones èpoques. Però cada dia que passa els temps són més tèrbols, i pot ser només la punta de l’iceberg de l‘esdevenir. Ensems amb les conseqüències del canvi climàtic ara hem de sumar els efectes econòmics i socials de la pandèmia.

Ara hauria de ser el moment. De manera urgent cal pensar estratègies per a recuperar l’economia i l’ocupació, i executar-les sense dilació. I fer-ho d’una manera diferent. Ubicat entre l’esperança i la incertesa del demà, voldria fer algunes reflexions:

  • Prendre com a exemple el pacte per un nou contracte social al qual van arribar sindicats, empresaris i governs de països del centre i nord d’Europa, i que va permetre la instauració de l’estat del benestar després de la brutal destrucció ocasionada per la Segona Guerra Mundial.

  • Tenim una gran oportunitat per transformar l’actual model de producció, consum i repartiment de la riquesa. Posar en el centre del sistema a les persones, fent-lo sostenible i respectuós amb els valors ecològics i democràtics.

  • Sense obviar els beneficis que se’n deriven de la globalització (tecnològics, culturals, etc.) caldrà transitar cap a un model que prioritzi els entorns de proximitat.

  • Les Administracions públiques hauríem de tenir el control públic efectiu dels sectors estratègics i els serveis essencials: sanitat, educació, habitatge, energia, aigua, transports, comunicacions i finances; i si cal procedir a la seva nacionalització.

 

Per consegüent necessitem primerament una inversió pública a gran escala en sanitat, serveis socials, educació i infraestructures, que hauria de comportar un increment notable de creació d’ocupació i la consolidació de l’estat del benestar per a tothom. I en segon lloc, un replantejament del sector industrial, potenciant la recerca i el desenvolupament que d’ell se’n deriva, incorporant sempre la visió mediambiental; es tractaria de “fabricar les coses aquí”.

Com a punt feble assenyalar que Catalunya, com que no és un Estat, no té les eines adients per a materialitzar per si mateixa el que he exposat anteriorment. Es necessiten recursos, bàsicament monetaris, i la maquinària de fer diners depèn del BCE i està a Frankfurt, però la de la fraternitat i la solidaritat la tenim aquí i depèn de nosaltres. Des del món del treball hem de ser part activa en fer front a la crisi social i econòmica, i continuar empenyent per assolir la República Catalana.

 

Mingo Meseguer

Sectorial de Treball, Autònoms i Economia Social