Fòrum Sindical

Nissan, lluita compartida

Jordi Albert
Jordi Albert

El 28 de maig, la Direcció de Nissan va comunicar als representants dels treballadors i les treballadores que el desembre d’enguany tancaria les plantes que té a Catalunya. Prèviament, eren diversos mitjans de comunicació que el dia anterior ja ho anunciaven i el globus sonda ja es va enviar mesos abans també per aquesta mateixa via.

Gianluca de Ficchy, President de Nissan Europa, va dir als Comitès d’Empresa que les plantes no eren productives, i no va admetre opció a rèplica per part dels representants de la plantilla, que no se’ls va permetre ni parlar. Es perdrien 3.000 llocs de treball directes entre les plantes de Zona Franca, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca, i 22.000 d’indirectes de les empreses proveïdores que aporten valor afegit amb peces i materials imprescindibles.

A partir d’aquí només queda una opció per salvar els llocs de treball: pressionar amb una mobilització permanent i massiva per evitar el tancament. Només sortir de la videoconferència, en Juan Carlos, President del Comitè d’Empresa de la Zona Franca, altaveu en mà, va demanar a totes els treballadors i les treballadores que estaven concentrats davant de la planta que la lluita continuaria.

Nissan fa molts mesos, fins i tot m’atreviria a dir anys, que prepara conscientment prendre aquesta decisió. L’any 2008 va acomiadar 1.680 persones, incloent-hi les baixes voluntàries (a qui amablement se’ls va ensenyar la porta de sortida) i les prejubilacions. Un ERO que es va tancar amb sacrificis sindicals pràcticament inassumibles, com l’acceptació de la doble escala salarial. Els treballadors i les treballadores de Nissan, des del primer moment, han posat tot de la seva part per salvar les plantes.

En els darrers 15 anys fins a 25M € en ajudes de la Generalitat no han aconseguit l’objectiu prioritari dels representants sindicals que era assolir la producció d’un vehicle amb sortida de mercat. Ara es posaven sobre la taula 6M € que formaven part d’un paquet d’ajudes molt més important perquè Nissan, en l’any del seu centenari a Catalunya, no marxés.

L’estratègia de la direcció de l’empresa ha anat encaminada a aprimar la producció de les plantes catalanes per acabar tancant-les, i la confirmació de l’aliança Renault - Nissan - Mitsubushi, davant la permissivitat de la Comissió Europea de la Competència, ha estat el detonant. Aquesta posició de la nova aliança automobilística es reforça per l’Acord d’Associació Econòmica entre la UE i el Japó (Economic Partnership Agreement - EPA), que es va tancar definitivament el desembre de 2017.

Les grans multinacionals tenen una legislació favorable a l’Estat espanyol on les reformes laborals del 2010, 2011 i 2012 han abaratit els costos d’acomiadament, reduint els temps de tramitació i minimitzant la capacitat de negociació i acord amb la part social. Així, per a una multinacional és molt més fàcil marxar d’aquí cap a un altre país, i ho aprofiten. Cal trencar amb aquest ecosistema favorable als acomiadaments, cal derogar les reformes laborals.

Una altra de les claus és la subhasta dels diferents territoris per no perdre i/o guanyar llocs de treball. Els governs posen els diners sobre la taula i les multinacionals, que es regeixen pel seu balanç comptable, dibuixen l’estratègia sobre la base d’obtenir el benefici econòmic més gran. Els seus Consells d’Administració s’estan imposant a la voluntat de Governs i Parlaments, i saben jugar amb les urgències dels territoris per treure’n el màxim benefici econòmic.

És en aquesta clau global que cal donar rellevància a la internacionalització de la lluita dels treballadors i les treballadores, potenciar la consciència de classe i la solidaritat social.

I ja entrant a la tercera dècada del segle XXI, el sector de l’automòbil ha de mirar cap al futur que ja és present irrenunciable, sent motor de la transició ecològica i innovant tecnològicament per produir vehicles que estiguin sota els principis els fonaments de l’energia verda. Hi ha alternatives possibles, factibles i econòmicament assumibles. Volem que Catalunya continuï sent un clúster, amb més de 220 empreses relacionades amb la indústria de l’automoció i lideri la mobilitat sostenible, però cal un gran acord de país, on participin els agents socials, les empreses del sector de l’automoció o en tot cas, industrials, per aprofitar i donar continuïtat a aquest equip humà de reconegut talent. La planta de la Zona Franca és molt competitiva i disposa de processos avantguardistes que incorporen la tecnologia 4.0, molt profitosos per altres funcions en el marc d’un Pacte per la Indústria nacional que doni resposta a tots els reptes que cal afrontar.

Ara, el més urgent, salvar els llocs de treball de Nissan. Ho saben bé els seus treballadors i treballadores, tenen tot el nostre suport actiu, i també tot el nostre coneixement per aportar solucions.

 

Jordi Albert, diputat al Parlament de Catalunya