A les jornades d'estiu dels ecologistes de França, del 20 al 22 d'agost, vaig compartir un debat sobre l'estratègia de relocalització com aposta pels territoris europeus davant la crisi actual, amb l'eurodiputada Caroline Roose i Charles Fournier, vice-president de Centre-Val de Loire i responsable de transició ecològica i ciutadana.

Davant crisi de la covid19, que ha evidenciat més les febleses del model socioeconòmic construït al voltant de la globalització des de postulats neoliberals, molts partits progressistes i verds volem impulsar els canvis necessaris per afrontar els reptes climàtic i social amb un desenvolupament sostenible i just, que va necessàriament lligat a que els sistemes productius estiguin arrelats al territori, adaptats a les capacitats reals del medi (tant si parlem d'espai terrestre com marítim) i connectats amb la ciutadania, per aprofitar totes les potencialitats i donar resposta a les necessitats. Volem canviar el centre de l'acció política: del capital vers a les persones i el medi.

Convinguerem que, actualment i des d'una perspectiva europea, l'àmbit subestatal és el que dóna proximitat a la ciutadania i adaptabilitat a les realitats diferents dels territoris, aporta una dimensió suficient a l'hora d'afrontar els reptes, amb polítiques adaptades i aconseguint resultats amb un ús més eficient dels recursos i, a més, genera unes dinàmiques de cooperació transfrontereres capaces d'afavorir, a la pràctica, una escala socioeconòmica europea que superi realment les fronteres dels Estats.

Així, és fonamental potenciar la perspectiva territorial i regional de l'estratègia de reindustrialització i relocalització a escala europea i reivindicar-la en els fons del Pla de recuperació europeu i del nou Marc Financer Pluriennal 2021-27. La pròpia Comissió Europea ha llençat l'aposta pels ecosistemes industrials europeus, que, des del nostre punt de vista, només poden ser factibles des d'una base territorial i enllaçats a través de la cooperació interregional i transfronterera; aquesta, estem segurs, contribueix a la resiliència del model socioeconòmic europeu i a una integració europea real, amb més igualtat entre ciutadans dels diferents territoris.

Com a conclusió, vam refermar la voluntat política de cooperar, de compartir projectes i propostes, per afavorir el desenvolupament sostenible dels nostres territoris amb dinàmiques de participació ciutadana, reindustrialització i relocalització, amb el benentès que només seran exitoses si mantenim una visió d'obertura i fem que estiguin connectades a escala europea.

Meritxell Serret i Aleu