Dimecres el Parlament de Catalunya va aprovar per àmplia majoria que volem un nou model de finançament en el qual Catalunya disposi de 'la clau i la caixa'. La transacció votada favorablement per CiU, ICV-EUiA, ERC, Joan Laporta i (en bona part) per Ernest Maragall (PSC) deixa clar que 'La gestió tributària (exacció, gestió, recaptació, liquidació, revisió, sanció i inspecció) de tots els tributs suportats a Catalunya ha de correspondre a l'Agència Tributària de Catalunya, que n'ha d'ésser l'única administració responsable.'  i per altra banda que 'La Generalitat ha de disposar de plena capacitat normativa i responsabilitat fiscal sobre tots els impostos suportats a Catalunya'. Dos elements essencials per a la consecució de la nostra independència fiscal: nosaltres paguem, nosaltres decidim.

Des d’ERC hem continuat ajudant durant els últims mesos a construir una majoria favorable a la independència fiscal del nostre país. Encara que aquesta tasca ens pugui semblar sovint repetitiva i tediosa, forma part del nostre deure polític: sense aquesta majoria ens serà difícil construir res com a país. Cal recordar que no és per la intensitat del nostre propi discurs sinó per l’extensió cada vegada més àmplia de les nostres tesis que estem més a prop de la independència. Dimecres cap grup parlamentari (cap!) negava les avantatges de gestionar els nostres recursos a l'hora de procurar millorar la nostra qualitat de vida. I una majoria amplíssima està d'acord en disposar de la nostra pròpia hisenda per fer-ho. Fem memòria! No era el que passava el 2005, quan el Parlament majoritàriament considerava que encara era possible aconseguir millores tot i estar dins del règim de finançament comú.

Aquest acord parlamentari, però, no deixa de ser un primer pas. Políticament molt important però que difícilment serà mai aprovat pel Congreso de los Diputados. Al meu entendre, aquesta obvietat no invalida l'exercici que es va fer dimecres al Parlament de Catalunya. És precisament com més valor li donem al nostre 'dret a decidir' que més força tindrem per imposar el sentit de les nostres decisions. Però ara és un moment per a demanar-nos fermesa: precisament perquè preveiem el més que probable fracàs d'aquesta demanda al Govern Espanyol, cal començar a preparar-nos per instar a tots els independentistes (i nous independentistes fets pel camí) a no retardar més el que és l'etern 'pla B' per altres forces polítiques. 

Comencem a construir des d'ara mateix les bases del nostre propi Estat!

Albert Castellanos
Secretari Nacional de Política Econòmica i Treball
politicaeconomica@esquerra.org