Fòrum Sindical

L'excusa de la crisi

L'excusa de la crisi econòmica està servint com a pretext als empresaris per aprimar les plantilles i posa de manifest el camí cap un escenari futur de plantilles reduides, però amb jornades de treball més amples. Fa unes setmanes enrere, la troika, formada per la Comissió Europea (CE), el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI), va comunicar a Grècia la necessitat d'augmentar la setmana laboral de cinc a sis dies i reduir el descans mínim entre torns de treball a onze hores, a més d'eliminar les restriccions als canvis de torn de matí i vesprada segons les necessitats de l'empresari. Igualment, la troika exigeix reduir a la meitat l'imdemnització per acomiadament i el termini del que dispossa l'empresari per a notificar la rescissió del contracte.

La realitat és que, segons les últimes dades de la Fundació Europea per a la millora de les condicions de vida i de treball, la jornada laboral quan apenes esta reduïnt-se a la Unió Europea dels vint-i-set estats, i per altra banda, ja no es parla d'aquella demanda de les 35 hores, iniciativa amb la qual l'Estat francés va aconseguir reduir la desocupació de manera dràstica. Grècia és un dels onze països on la jornada laboral és més alta, 40 hores. És per això que aquesta iniciativa de la troika s'entén, des de les centrals sindicals, com una nova volta de rosca, que anirà extenent-se pels països rescatats.

Aquestos aires neo-liberals que recórren Europa estan perjudicant greument les condicions de treball i estan impedint amb les seues mesures, per exemple, l'ampliació de l'edat de jubilació, que n'hi hagués una renovació del mercat laboral. Amb la jornada laboral esta passant el mateix. En lloc d'anar reduïnt-se per que hi puguen treballar més persones, s'opta pel camí invers. No es tracta d'augmentar la jornada laboral, sinó d'augmentar la productivitat. Els països amb hores de treball al voltant de les "35 hores", com Finlàndia (37'8), França (35'6) o Alemanya (37'7) tenen millor productivitat que els països amb més hores de jornada, com Espanya(39'4), Romania (41'3), Grècia o Portugal.

A Euskal Herria els sindicats LAB i ELA van tancar al juliol passat un acord a l'empresa CAF, refrendat per tota la plantilla, per aplicar les 35 hores i garantir l'ocupació. És un exemple clar que es poden aconseguir jornades de treball més curtes per a poder treballar o garantir l'ocupació al conjunt de la plantilla. Allà pel 1999 a Euskal Herria, va sorgir el debat al voltant de la reducció del temps de treball, arribant a un acord al sector públic, però no al privat. No fa molt de temps, diferents estudis van concloure que aplicant a Euskal Herria la jornada laboral de 35 hores, es podria reduir el 34% de la taxa de desocupació o evitar acomiadaments. Al 2011, malgrat la crisi, es van realitzar 2,57 milions d'hores extraordinàries, que hagueren pogut donar ocupació a 1.517 treballadors. És un clar exemple que eixe no és el camí de la recuperació econòmica i social. El camí és, repartiment del treball i de la riquesa per avançar-hi cap a una societat amb un alt grau de justícia social, igualtat i solidaritat entre les persones.


Lluís Pujades
Secretari de Moviments Socials d'ERPV