Dins del sector agroalimentari del nostre país, les fruites i les verdures són uns actors molt dinàmics que estan arrossegant, significativament, l’economia productiva gràcies a unes exportacions que han anat augmentat un any darrere de l’altre. L’èxit d’aquesta tendència rau, principalment, en la millora important de la competitivitat de les explotacions, la cada vegada més gran professionalització del sector i en l’aposta decidida i clara per la qualitat del producte.

En efecte, engegar aquest model va implicar, a priori, una cosa molt importat i força positiva dins del nostre sector: un canvi de mentalitat, molt demanat des de feia alguns anys. L’esforç d’ordre intrasectorial (explotacions, magatzems de confecció, etc) ha implicat una despesa addicional a la nostra pagesia enfocada i justificada a favor de la qualitat, de l’excel·lència, de la seguretat agroalimentària, de l’equilibri natural de l’entorn de les explotacions o de l’ús racional i equilibrat dels pesticides. De tot això en tenim grans representants a nivell mundial, tant de fruites, com de verdures com de vins i caves, o de qualssevol altres.

Els sistemes de certificació de qualitat que planegen per la Unió Europea (UE) com ara el “GLOBALGAP”, “NATURE’S CHOICE”, ”IFS” “BRC” i altres, són sistemes altament coneguts pel nostre sector, tots enfocats a una alimentació sana i de qualitat, a una competitivitat del sector agroalimentari, a una protecció dels recursos i dels entorns i a un desenvolupament adequat dels espais rurals. Cal felicitar-los i encoratjar-los a seguir en aquesta línia que dóna els seus resultats satisfactoris i alhora intentar implicar-hi l’Administració amb una col·laboració més estreta i més ajustada.

En un mercat cada vegada més globalitzat, la qualitat és un factor estratègic imprescindible o també la podem definir com la millor aliada de la competitivitat per vèncer els reptes a què ens afrontarem com ara, una major liberalització dels mercats (OMC, els acords de lliure comerç) i la caiguda dels preus agrícoles. Això es tradueix en una pressió sobre les estructures, ja sigui pel requisit d'opcions estratègiques i/o les famílies empresarials fins a l'abandonament, així com per les creixents necessitats en la traçabilitat dels aliments davant dels supermercats i les limitacions de les normes ambientals (protecció de l'aigua, fertilitzants, fitosanitaris, antibiòtics, la protecció de l'aire: amoníac, etc.). Per a la nostra pagesia això significa fer front a una forta responsabilitat en la forma de gestió de tresoreria i un nombre d’especificacions i d’exigències cada vegada majors.

Josep M. Alcoverro.
Vocal de l'Ebre de la comissió sectorial d'Agricultura, Ramaderia i Pesca