Universitats i Recerca

El 50% del talent del país

La ciència continua sent força sexista. Tot i que s’ha progressat molt en igualtat de gènere en la recerca, les dones científiques encara estan més mal pagades, guanyen menys beques i projectes, són menys promogudes, els seus treballs i resultats són menys visibles i tenen més probabilitats de deixar la recerca que homes amb una qualificació similar. És cert que s’ha guanyat molt en els primers esglaons de la carrera científica, però continua existint un “sostre de vidre” i les posicions de més responsabilitat les ocupen bàsicament homes. Segons les dades de l’UNEIX, Sistema d'Informació d'Universitats i Recerca de Catalunya, en el curs 2010-2011, el 49.2 % dels títols de doctorat van ser obtinguts per dones. Però, en canvi, només el 20% de les càtedres en àrees experimentals i tecnologies estaven ocupades per dones.

No hi ha una sola causa, sinó tot una sèrie de factors complexes que es potencien entre si. Un dels factors més obvis és la dificultat de conciliar la recerca amb la vida familiar. La recerca és percep com incompatible amb la formació d’una família i en les dones les decisions familiars pesen més que els objectius professionals. De fet, el desig de tenir fills és responsable de bona part dels abandonaments de la carrera científica i dones amb cert nivell professional tendeixen a tenir menys fills que els seus col·legues masculins. Això té solucions amb polítiques de conciliació i ja en l’avaluació de molts projectes i beques es contempla una compensació en punts per baixa maternal per exemple. A més els valors de la família per part de la societat i la càrrega de les feines domèstiques s’estan tornant més equitatives.

Més difícil de combatre és la discriminació de gènere, que es detecta fins i tot entre les pròpies dones. Encara hi ha dominància masculina en tots els nivells de poder i decisió, com en els equips editorials de les revistes científiques, panells de revisors o en comitès de selecció. Així mateix, en centres de recerca i universitats encara perduren dinàmiques androcèntriques. La falta de models en posicions de més responsabilitat també influeix en les dones, que acaben inconscientment percebent que aquestes carreres no estan fetes per elles. En aquesta línia també podríem parlar de la perpetuació de certs estereotips de les dones científiques. Justament la UE va intentar combatre’ls llençant una campanya dirigida a noies joves amb un polèmic vídeo (http://www.guardian.co.uk/science/blog/2012/jun/29/science-girl-thing-viral-fiasco) que desafortunadament queia en tots els clixés de gènere.

Tot i que existeixen ja certes mesures per combatre la desigualtat de gènere, clarament no són suficients. Perquè perdre la meitat del potencial científic del país? No només és una gran pèrdua de talent humà, sinó que té un gran impacte en com i sobre què es fa recerca.

Gemma Moncunill
Vocal de la dona, Sectorial d’Universitats, Recerca i Innovació