Trencar el sostre de vidre
Coincidint amb el dia de la Dona, fa poc parlàvem de la manca d’igualtat de gènere en el món científic, sobretot en càrrecs de més responsabilitat i de presa de decisions. Aquesta setmana ha sortit publicat l’informe de “She Figures 2012” de la Comissió Europea, que surt cada 3 anys amb indicadors essencials per entendre la situació de la dona en la recerca en la Unió Europea (UE). Les dades ens confirmen que encara ens queda molt per fer. Les dones representen només un 33% d’investigadors, un 20% de professors permanents i un 15.5% dels càrrecs en el sector de l’educació superior. Un 44% dels investigadors amb doctorat són dones i només un 20% d’elles es troben en les posicions més altes de la carrera acadèmica. Com podem trencar aquest “sostre de vidre”?
Hi ha vàries mesures que s’apliquen a diferents nivells en la UE, per part de finançadors, governs, universitats i institucions científiques. La publicació d’indicadors de gènere de centres de recerca i universitats és clau per donar a conèixer i conscienciar del problema. S’apliquen polítiques de conciliació laboral i compensació de baixes maternals en les sol·licituds de beques i projectes. S’intenta reconèixer i donar més visibilitat a la recerca duta a terme per dones mitjançant, per exemple, guardons.
S’intenten aplicar mesures de transparència en sous i processos de contractació. Fins i tot revisions cegues de gènere, ja sigui per sol·licitar una feina, una beca o finançament per un projecte. També hi ha algun programa de finançament per projectes dirigits només a dones. Sembla, però, que mesures d’aquest tipus estan tenint poc efecte. Per això el sistema de quotes per molts pot ser la millor manera d’accelerar el procés. La Comissió Europea s’ha compromès en arribar al 40% de participació de dones en les seves estructures consultives i panells d’avaluació per l’Horizon 2020, el programa de la UE de recerca pel 2014. Però l’aplicació de quotes és realment una bona estratègia? Les quotes són unes de les accions positives més qüestionades. El principal argument en contra és que la imposició de quotes podria portar a una selecció d’investigadors no basada en l’excel·lència i meritocràcia. A més no hi ha massa evidències de que realment serveixin per arribar a l’equitat en recerca, tot i que sembla que si que ha estat exitós a Noruega on s’ha aplicat en l’administració dels centres de recerca. Aquestes mesures no són suficients i segurament no són perfectes i són susceptibles de millora, per aquest raó hem de continuar treballant per buscar les causes d’aquest biaix de gènere i les millors mesures per combatre’l d’una manera eficient.
Introduir la perspectiva de gènere en les polítiques científiques del nostre país és tot un repte que hem d’afrontar per garantir la igualtat efectiva entre homes i dones i ho haurem de tenir en compte a l’hora de fer el nou Pla de Recerca i Innovació i la futura Llei de la Ciència. Creiem que un sistema de recerca paritari serà, sense cap mena de dubte, més ric i divers, més just i permetrà captar tot aquell talent que a dia d’avui queda fora del sistema per raons de gènere. Equitat, riquesa, diversitat, justícia i talent, valors per a un model científic que ha d’exercir de catalitzador del progrés econòmic de Catalunya.
Gemma Moncunill
Vocal de la Dona
Sectorial d’Universitats, Recerca i Innovació
Hi ha vàries mesures que s’apliquen a diferents nivells en la UE, per part de finançadors, governs, universitats i institucions científiques. La publicació d’indicadors de gènere de centres de recerca i universitats és clau per donar a conèixer i conscienciar del problema. S’apliquen polítiques de conciliació laboral i compensació de baixes maternals en les sol·licituds de beques i projectes. S’intenta reconèixer i donar més visibilitat a la recerca duta a terme per dones mitjançant, per exemple, guardons.
S’intenten aplicar mesures de transparència en sous i processos de contractació. Fins i tot revisions cegues de gènere, ja sigui per sol·licitar una feina, una beca o finançament per un projecte. També hi ha algun programa de finançament per projectes dirigits només a dones. Sembla, però, que mesures d’aquest tipus estan tenint poc efecte. Per això el sistema de quotes per molts pot ser la millor manera d’accelerar el procés. La Comissió Europea s’ha compromès en arribar al 40% de participació de dones en les seves estructures consultives i panells d’avaluació per l’Horizon 2020, el programa de la UE de recerca pel 2014. Però l’aplicació de quotes és realment una bona estratègia? Les quotes són unes de les accions positives més qüestionades. El principal argument en contra és que la imposició de quotes podria portar a una selecció d’investigadors no basada en l’excel·lència i meritocràcia. A més no hi ha massa evidències de que realment serveixin per arribar a l’equitat en recerca, tot i que sembla que si que ha estat exitós a Noruega on s’ha aplicat en l’administració dels centres de recerca. Aquestes mesures no són suficients i segurament no són perfectes i són susceptibles de millora, per aquest raó hem de continuar treballant per buscar les causes d’aquest biaix de gènere i les millors mesures per combatre’l d’una manera eficient.
Introduir la perspectiva de gènere en les polítiques científiques del nostre país és tot un repte que hem d’afrontar per garantir la igualtat efectiva entre homes i dones i ho haurem de tenir en compte a l’hora de fer el nou Pla de Recerca i Innovació i la futura Llei de la Ciència. Creiem que un sistema de recerca paritari serà, sense cap mena de dubte, més ric i divers, més just i permetrà captar tot aquell talent que a dia d’avui queda fora del sistema per raons de gènere. Equitat, riquesa, diversitat, justícia i talent, valors per a un model científic que ha d’exercir de catalitzador del progrés econòmic de Catalunya.
Gemma Moncunill
Vocal de la Dona
Sectorial d’Universitats, Recerca i Innovació