Sobirania alimentària, estructura d'estat
El sector agroalimentari català és el primer sector econòmic del país, aquest fet, ja de per si importantíssim, no sembla que sigui prou rellevant per ser degudament reconegut ni per institucions, ni mitjans de comunicació ni, i aquest és el drama, pel conjunt de la societat.
El sector agroalimentari representa en el seu conjunt el 18% del PIB català, és el primer sector econòmic per davant de sectors tant reconeguts com l’automobilístic o el químic.
Aquest no reconeixement és responsabilitat del sector i és degut a la desconnexió existent entre les societat urbana i rural.
La visió generalitzada de la societat és que el món rural viu tancat en si mateix, que els pagesos només sabem parlar de tractors, caps de bestiar i queixar-nos de la meteorologia i de la manca de subvencions. És el moment de trencar tòpics i és responsabilitat del sector agroalimentari fer-ne difusió.
Només un 20% de les produccions agràries i ramaderes estan subvencionades. Sectors com el porcí, la fruita dolça, les lleguminoses, etc.. NO estan subvencionades.
Les que si que ho estan és imprescindible que així ho segueixin estant. Els cereals, l’oli, la fruita seca i el vi entre d’altres, sense aquests ajuts cap pagès podria seguir produint aliments.
Un exemple gràfic: un pagès de la Catalunya interior pot tenir 15ha de terres conreables de secà, suposem que hi planta blat, per cada ha conreada pot arribar a 3tn de blat, aquest, en el millor dels casos pot percebre uns 220 euros per tona, si fem una simple multiplicació ens dóna un ingrés brut de 9.900 euros, això no és economia de tercer Món? Amb aquest ingrés s’ha de fer front a amortitzacions, llavors, gas-oil, fertilitzants, cotitzacions socials i...viure dignament!
Si no som capaços de fer viables les nostres explotacions, les veritables “fàbriques d’aliments” i d’aconseguir el reconeixement social dels consumidors no serem capaços de garantir la veritable sobirania alimentària que un Estat modern ha d’assegurar als seus ciutadans.
Dionís Guiteras
Vocal de Política Parlamentària de la comissió sectorial d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
Diputat al Parlament de Catalunya
Esquerra Republicana
El sector agroalimentari representa en el seu conjunt el 18% del PIB català, és el primer sector econòmic per davant de sectors tant reconeguts com l’automobilístic o el químic.
Aquest no reconeixement és responsabilitat del sector i és degut a la desconnexió existent entre les societat urbana i rural.
La visió generalitzada de la societat és que el món rural viu tancat en si mateix, que els pagesos només sabem parlar de tractors, caps de bestiar i queixar-nos de la meteorologia i de la manca de subvencions. És el moment de trencar tòpics i és responsabilitat del sector agroalimentari fer-ne difusió.
Només un 20% de les produccions agràries i ramaderes estan subvencionades. Sectors com el porcí, la fruita dolça, les lleguminoses, etc.. NO estan subvencionades.
Les que si que ho estan és imprescindible que així ho segueixin estant. Els cereals, l’oli, la fruita seca i el vi entre d’altres, sense aquests ajuts cap pagès podria seguir produint aliments.
Un exemple gràfic: un pagès de la Catalunya interior pot tenir 15ha de terres conreables de secà, suposem que hi planta blat, per cada ha conreada pot arribar a 3tn de blat, aquest, en el millor dels casos pot percebre uns 220 euros per tona, si fem una simple multiplicació ens dóna un ingrés brut de 9.900 euros, això no és economia de tercer Món? Amb aquest ingrés s’ha de fer front a amortitzacions, llavors, gas-oil, fertilitzants, cotitzacions socials i...viure dignament!
Si no som capaços de fer viables les nostres explotacions, les veritables “fàbriques d’aliments” i d’aconseguir el reconeixement social dels consumidors no serem capaços de garantir la veritable sobirania alimentària que un Estat modern ha d’assegurar als seus ciutadans.
Dionís Guiteras
Vocal de Política Parlamentària de la comissió sectorial d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
Diputat al Parlament de Catalunya
Esquerra Republicana