Treball Autònoms i Economia Social

Cooperativisme enfront la crisi

Si bé no es pot contrastar empíricament, doncs això de la crisi té a veure també amb sectors d’activitat i altres variables, és cert que el món del cooperativisme, si bé també ha estat afectat per la crisi de forma important, resisteix millor les situacions crítiques. Resisteix, i alhora, és un model d’organització econòmica que permet, en certa mesura, superar millor les situacions difícils, doncs els seus valors van intrínsecament lligats a la solidaritat, ajuda mútua i suport entre les persones que conformen el projecte cooperativista; el que en un altre escenari en diríem empresa.

De fet, cal considerar aspectes de gestió més qualitativa de l’ocupació en el món de les cooperatives, doncs més enllà dels lligams de la majoria dels partícips, que son cooperativistes i treballadors o treballadores alhora, de l’ocupació que generen per no cooperativistes, el 80 % és amb contractació indefinida. En el cas del País Valencià, es calcula que les cooperatives destrueixen 3 cops menys d’ocupació que la resta d’empreses mercantils. Per la seva banda, l’informe europeu Cooperatives for Europe: moving together, conclou que el món cooperatiu contribueix a l’estabilitat econòmica i financera, mantenen millor l’ocupació, milloren l’entorn en tant que son projectes de sostenibilitat en sentit ampli i proporcionen alternatives locals a negocis i economies globals, al mateix temps que són una oportunitat per l’ocupació de joves.

Des d’un punt de vista més qualitatiu, tal vegada hem d’atribuir al cooperativisme determinades característiques pròpies, com dèiem, dels seus valors, que les fan més fortes en situacions crítiques. I és que aquestes permeten el creixement i desenvolupament de les persones que hi participen, i per tant, milloren de forma important l’ocupabilitat i professionalització del que hi participen (és un dels valors, però alhora, principis cooperatius). El nucli d’una cooperativa són les persones i d’aquí aquesta premissa. Són projectes empresarials en els que es conjuga la seguretat o estabilitat amb la flexibilitat laboral de les persones amb el treball en comú i els sacrificis compartits, especialment rellevant en situacions complexes i d’incerteses. També son projectes que es centren en el llarg termini, no en el guany immediat, i això els fa suportar millor les conjuntures desfavorables.
De fet, la crisi econòmica, ho és també, de valors, i allò que caracteritza les cooperatives (i l’economia social en general) és que es centra en els valors, en les persones, i en posar l’economia al servei d’aquestes, i no a l’inrevés, fent a les persones sovint instruments de l’economia de l’especulació i la immediatesa. En elles es reparteix l’esforç i el sacrifici, es treballa solidàriament per fer surar el projecte econòmic, i no es rendeix comptes a un “capital” inquiet i àvid de ROI, sinó a la col·lectivitat. Democràcia, participació, transparència, codecisió, són elements propis d’elles, i permeten compromís i major determinació en situacions difícils com les actuals. De fet, es socialitza en elles molt millor les decisions difícils, doncs es parteix també d’una major i millor informació al voltant de tots els aspectes que afecten la viabilitat econòmica del projecte. La lògica de les cooperatives és la lluita conjunta per un lloc de treball (en la majoria), amb sacrifici i flexibilitat, una important arma com a capital en la competència actual.

Les cooperatives, si bé tenen tradició i expliquen la seva realitat per una llarga història, no deixen de ser en els nostres dies eines d’innovació social. Innovació en una societat on determinats valors que s’havien imposat han fet fallida i han deixat a la intempèrie a milers de persones. Els valors cooperatius enllacen de ple amb els nous valors socials que imperaran en la societat postcrisi i que defensen incipients moviments.


Josep Ginesta
President de la comissió sectorial de Treball, Autònoms i Economia Social