Política Econòmica

L'eficiència de la independència

Fa uns dies Mariano Rajoy anuncià un pla de 200 propostes per tal de 'fer unes administracions més austeres, més útils i més eficaces' que, a la pràctica, se centrarà en l'eliminació del que consideren duplicitats existents a les CCAA. Són unes propostes de reforma que no són noves: ja fa uns anys que es cuinen intel·lectualment a la FAES i es basen resumidament en els següents apriorismes: 1) el sector públic espanyol és excessivament pesat 2) aquest excés és atribuible a les CCAA ja que 3) hi ha duplicitats més que evidents entre els diversos nivells d'administració. Són realment certs?

El primer dels apriorismes és ràpidament contrastable i revatible a partir de les dades. Les últimes dades sobre projecció de despesa governamental sobre el PIB de l'OCDE ens diuen que l'Estat Espanyol se situa per sota de la mitjana de l'Unió Europea dels 15 i a un nivell similar (en funció dels anys) a la mitjana dels països de l'OCDE. La interpretació de les dades tampoc és gaire diferent si la fem en relació al pes dels treballadors públics sobre el total. Com a mínim és discutible que el sector públic espanyol tingui un pes excessiu.

El segon dels apriorismes també es pot contrastar fàcilment amb dades: l'heterogeneitat del pes relatiu del sector públic entre les diverses CCAA és tan gran que fer-ne un diagnòstic global només pot ser fruit d'una immensa ignorància o de la mala fe. Si ens fixem en el pes de la renumeració dels empleats públics respecte el total de salaris podrem observar com de llunyans estan els dos extrems: Catalunya (12,9%) i Extremadura (40,5%). En algunes CCAA el pes del sector públic podria considerar-se excessiu? Potser sí. És així en totes les CCAA? Rotundament no.

El tercer i últim dels apriorismes probablement és el més cert de tots. Que la descentralització espanyola no ha estat exemplar des del punt de vista de l'eficiència adminitstrativa em sembla que és molt poc discutible. Una part d'aquesta ineficiència es podria atribuir, potser, a una certa artificialitat del mapa autonòmic. Però, sobretot, aquesta ineficiència es deu al fet que l'Estat ha mantingut estructures que no li corresponien d'acord amb el procés de descentralització autonòmic. Ens ho demostren estudis de distribució competencial com el que feu recentment l'Institut d'Estudis Autonòmics o d'altres com el que va fer fa uns anys la Fundació Josep Irla ('Una estimació dels "serveis i competències de l'Estat" i la contribució de Catalunya'). Els resultats d'aquest últim són contundents: més d'1 de cada 3 euros que es gastava l'Estat a Catalunya el 2004 ja suposava una invasió de competències pròpies de la Generalitat de Catalunya.

El Govern Espanyol, doncs, ha arribat al mateix diagnòstic que ja hem arribat molts catalans. Ens cal un nou estat més eficient, capaç de donar millors respostes als ciutadans. La diferència és que el Govern Espanyol hi vol avançar a través de la recentralització i des d'aquí majoritàriament ens veiem més en cor de fer-ho a través de la independència. I mentrestant, el que cada vegada queda més clar és que les terceres vies (federalistes i altres variants) esdevenen més utòpiques i allunyades d'aportar-nos solucions.


Albert Castellanos
Secretari Nacional de Política Econòmica i Treball
politicaeconomica@esquerra.org