Aprofitant que aquests dies s’ha arribat a un acord sobre la PAC en el proper període 2014-2020, val la pena que posem sobre la taula alguns elements que poden ser preocupants per a la nostra agricultura.

En primer lloc, Brussel·les ha establert un marc normatiu més generalista per a deixar la definició del detall i la seva aplicació als estats membres. I això a Catalunya no ens va bé.

El nou sistema d’ajuts aprofundeix amb la desconnexió i deixa definitivament de banda la referència històrica establint diferents nivells d’ajuts (uns obligatoris i altres que no) als que s’accedirà en funció de les condicions de l’explotació.

Així, s’estableixen com a obligatoris un pagament bàsic i un pagament per a pràctiques agrícoles beneficioses pel clima i el medi que l’Estat decidirà si aplica a nivell regional o no, i un pagament als joves agricultors aplicable a nivell de tot l’Estat.

Com a voluntaris s’estableix un ajut a zones amb limitacions naturals, d’aplicació a nivell regional si l’Estat vol i un ajut connectat per a sectors molt concrets a definir.

El plantejament està molt bé. El que no està tan bé és l’aplicació. Les declaracions del Ministre de Madrid ho mostren quan proposa establir una sola PAC, amb aplicació centralitzada deixant Catalunya només com a organisme d’aplicació dels seus dictats.

Amb competències exclusives, el que hauria de fer Madrid és traspassar la part de fons europeus que ens correspon per a que des de Catalunya es pugui aplicar una PAC que s’ajusti a les necessitats del sector per a millorar-ne la competitivitat i assegurar-ne la viabilitat que en el fons, és un dels plantejaments de la Política Agrària Comunitària.

Oriol Anson
Vocal de la comissió sectorial d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
agricultura@esquerra.org