Diferenciació de producte: la clau de l’èxit
La producció i distribució de productes agroalimentaris a nivell global sempre s’ha de veure com una oportunitat engrescadora en comptes d’un entrebanc maleït. La producció i la comercialització al nostre país d’aquesta mena de productes ha experimentat un seguit de canvis en els darrers anys que ens han ben situat al món.
Per bé que sempre hi ha la manera de millorar qualsevol feina, ara per ara, l’excel·lència l’hem aconseguida per diferents camins. Efectivament, una guia principal la trobem en la qualitat , en la producció d’aliments sota unes normes rigoroses i reconegudes a nivell internacional que han fet que els nostres productes puguin presentar-se sota una denominació diferent de la resta, cosa que els ha obert moltes llars que hi han confiat.
Un altre punt a favor del sector el trobem en el gran esforç que hom ha fet per presentar a la taula uns productes que compleixen, en escreix, qualsevol normativa de seguretat alimentària , per molt restrictiva que sigui. En efecte, la producció agroalimentària de Catalunya pot competir favorablement amb qualsevol altra gràcies a l’esforç sectorial de treballar professionalment, rigorosament i ordenada.
L’altra situació òptima és l’aprofitament dels diversos agroecosistemes que té el nostre país que permeten produir uns aliments amb unes característiques organolèptiques úniques. Aquesta situació facilita que tinguem un seguit de productes en unes determinades èpoques de l’any i poder-los diferenciar per olors, textures, sucres, duresa, colors, acideses, etc.
Per tal de continuar explotant i millorant cada dia totes aquestes situacions, la nostra paresia i ramaderia ha d’apostar i mantindre unes relacions molt estretes amb la investigació i la recerca (lligams directes amb Universitats) disposar d’una bona transmissió entre la recerca i el pagés o granger; implementar una formació exquisita i contínua (s’ha d’acabar amb l’abandonament a la seua sort dels centres de capacitació agrària, amb infraestructuras de primer nivell àmpliament infrautilitzades i semiabandonades) etc. L’única opció factible és protegir i potenciar allò que ens ha costat tant d’aconseguir.
Josep M. Alcoverro
Sectorial Agricultura de l’Ebre
Per bé que sempre hi ha la manera de millorar qualsevol feina, ara per ara, l’excel·lència l’hem aconseguida per diferents camins. Efectivament, una guia principal la trobem en la qualitat , en la producció d’aliments sota unes normes rigoroses i reconegudes a nivell internacional que han fet que els nostres productes puguin presentar-se sota una denominació diferent de la resta, cosa que els ha obert moltes llars que hi han confiat.
Un altre punt a favor del sector el trobem en el gran esforç que hom ha fet per presentar a la taula uns productes que compleixen, en escreix, qualsevol normativa de seguretat alimentària , per molt restrictiva que sigui. En efecte, la producció agroalimentària de Catalunya pot competir favorablement amb qualsevol altra gràcies a l’esforç sectorial de treballar professionalment, rigorosament i ordenada.
L’altra situació òptima és l’aprofitament dels diversos agroecosistemes que té el nostre país que permeten produir uns aliments amb unes característiques organolèptiques úniques. Aquesta situació facilita que tinguem un seguit de productes en unes determinades èpoques de l’any i poder-los diferenciar per olors, textures, sucres, duresa, colors, acideses, etc.
Per tal de continuar explotant i millorant cada dia totes aquestes situacions, la nostra paresia i ramaderia ha d’apostar i mantindre unes relacions molt estretes amb la investigació i la recerca (lligams directes amb Universitats) disposar d’una bona transmissió entre la recerca i el pagés o granger; implementar una formació exquisita i contínua (s’ha d’acabar amb l’abandonament a la seua sort dels centres de capacitació agrària, amb infraestructuras de primer nivell àmpliament infrautilitzades i semiabandonades) etc. L’única opció factible és protegir i potenciar allò que ens ha costat tant d’aconseguir.
Josep M. Alcoverro
Sectorial Agricultura de l’Ebre